Temps era temps...

Com la mun­ta­nya, el mar és un dels meus espais de lli­ber­tat. Les dues moda­li­tats em tras­lla­den a un con­tacte estret amb la natura i em fan sen­tir viva. Amb els ger­mans vam apren­dre de ben petits els prin­ci­pis de flo­tació a les gor­gues de Llo­ca­lou (Vall de Bia­nya) quan el riu encara era viu. Amb movi­ments des­co­or­di­nats de braços i a cops de peus a l’estil caní, acon­seguíem arri­bar a l’altra banda de la bassa i arra­par-nos a la pri­mera branca. Era tot un repte retor­nar a la plat­geta. Temps era temps... Ara, la majo­ria d’aquests parat­ges idíl·lics man­te­nen límits d’afo­ra­ment i taxes per no morir d’èxit. A causa de la intensa sequera, la covid, l’ús del GPS, les xar­xes soci­als i els influ­en­cers, aquests indrets s’han con­ver­tit en un eixam que degrada el medi natu­ral. Una alter­na­tiva a les pis­ci­nes és la moda­li­tat de la natació en aigües ober­tes. És com medi­tar con­tro­lant la res­pi­ració, escol­tar el silenci, vèncer el ritme de cada onada, és pura lli­ber­tat. Si a aquests efec­tes rela­xants hi afe­gim l’obser­vació de l’entorn, és com for­mar part del mateix eco­sis­tema marí. Però aquesta pràctica malau­ra­da­ment també ha aca­bat alte­rada per l’acti­vi­tat humana. Temps era temps, quan nedava al mar de Pals, a cada braçada en direcció sud-est podia veure el massís de Begur i a cada braçada en direcció nord albi­rava les Medes. Ara, quan nedo i miro cap a Begur veig urba­nit­za­ci­ons, afec­ta­ci­ons enor­mes con­tra el pai­satge, con­tra el medi ambi­ent i con­tra tota la costa. I quan miro cap a les Medes veig un parc aquàtic amb tobo­gans, tor­res i tram­po­lins infla­bles de colors inten­sos que tren­quen l’har­mo­nia del pai­satge natu­ral. Entre­tant, Pals té un repte cab­dal pen­dent: donar res­posta a la zona cos­ta­nera pre­ser­vada per Radio Liberty. Ara mateix no es té conei­xe­ment del futur que espera a uns edi­fi­cis que han estat saque­jats, ocu­pats i des­tros­sats durant els dar­rers 10-15 anys. Fent balanç dels can­vis en el temps em plan­tejo quin és el model ter­ri­to­rial de futur, si encara hi som a temps, dels muni­ci­pis de Begur, Pals i tan­tes altres pobla­ci­ons del nos­tre lito­ral gironí. Apren­drem a no cedir a les pres­si­ons i interes­sos econòmics? Segui­rem un model econòmic de turisme sos­te­ni­ble? Sor­to­sa­ment enti­tats eco­lo­gis­tes es mobi­lit­zen per denun­ciar i atu­rar els “atemp­tats urbanístics i patri­mo­ni­als”, o els nos­tres nets escriu­ran “Temps era temps...”.