Perspectives

M’he dedicat a fullejar les dades del darrer baròmetre de juliol del CEO. Partim d’una realitat sociolingüística que situa en un 35% els parlants habituals en català, el 57% en castellà i un 3% indistint. Amb un nivell d’estudis amb el 15% de primària, 51% de secundària i un 34 % d’educació superior. Aquestes són dades bàsiques a les quals es podria afegir el nivell de benestar familiar on hi ha hagut una polarització creixent entre classe mitjana alta i la resta que ha tendit a empobrir-se o, si més no, a disminuir la capacitat de consum.

Sobre aquesta base, la mitjana de la població es situa en el centreesquerra catalanista. Junts cap al centre, ERC cap a l’esquerra. En Comú Podem menys catalanista, el PSC més cap al centre i un pèl espanyolista. Els mateixos votants, però, situen PSC i Junts més a la dreta de l’eix central. Per simpaties, els independentistes cauen bé a un 68% i els partidaris de la unitat d’Espanya, a un 56%. Això vol dir una ampla capa central que d’entrada no viu amb odi ni cap a uns ni cap als altres. Pel que fa als esquerrans i feministes, les simpaties pugen a un 79% i un 82%, respectivament. Tant entre els partidaris com entre els contraris a la independència hi ha una majoria que pensa que hi ha d’haver una via pactada per resoldre el conflicte. I un 15% declara no tenir una posició definida sobre la independència.

Quan s’observa el vot, predomina la retenció d’aquest a l’entorn del 80% per part de les principals forces: PSC, ERC, Junts i CUP. La resta té un electorat més infidel. En tot cas les petites fugues entre Junts i ERC són intercanviables, així com entre ERC i CUP. No així la fuga unidireccional de Junts cap a la CUP. I tampoc la fuga d’En Comú Podem cap a ERC. La gent que vota ERC, de mitjana, suscita un grau més elevat de simpatia entre les persones enquestades que la resta de partits.

Sense la cuina demoscòpica la intenció directa de vot té aquesta composició: ERC 27%, PSC 25%, Junts 13%, CUP i En Comú 8%, PP 7%, Cs 4% i Vox 3%. Al Congrés dels Diputats el PSC (13-15 diputats) quedaria davant d’ERC (11-14) i Junts (6-8). Pel que fa a valoracions d’aprovació de 5 a 10 punts destaca Pere Aragonès amb el 57%, Borràs 49% i Illa 48%. I els canals informatius importants per als electors de PSC i En Comú Podem són TV1 i la Sexta; i per ràdio, la SER.

M’ha caigut a les mans una enquesta d’una ciutat del Baix Llobregat de nivell social mitjà alt i he volgut contrastar posicions amb la del CEO. En aquesta ciutat el català habitual és troba en el 24%. El nivell d’estudis baix és del 30%. Un 27% són nascuts fora de Catalunya i un 8%, fora d’Espanya. Un 65% es situa al centreesquerra. Un 32% se sent només catalana o més catalana que espanyola, i un 52%, tan catalana com espanyola, augmentant aquesta proporció en relació amb anteriors dades. Aquestes dades d’una ciutat del cinturó ajuden a definir encara més el biaix tendencial de tot plegat.

Tenim i tindrem nació econòmica si continuem liderant a la Mediterrània la innovació, el canvi tecnològic i ens apressem en la transició energètica. La identificació nacional és superior a l’ús lingüístic, i encara més si hom compara amb el comportament polític. Si la llengua fos determinant en identificació nacional i política, a hores d’ara les forces catalanistes serien marginals. Així que aquí hi ha camp per córrer. Tant que sorprèn que les presses generacionals d’alguns i l’oportunisme sectari estiguin conduint una part de l’independentisme en sentit contrari: cada cop a ser menys i més purs. I tot en benefici d’Illa.

En el mapa sociològic català hi ha un fet distintiu nacional: existeix una enorme transversalitat des de totes les posicions en què el conflicte Catalunya-Espanya ha de tenir una solució política i negociada. En canvi a l’Espanya de matriu castellana és totalment al revés. La continuïtat d’aquesta fòbia a la diversitat i al pacte prové del predomini històric de la versió més conservadora, jacobina i autoritària d’Espanya. Com va dir el papa Francesc en l’entrevista amb Sánchez, Espanya té pendent la reconciliació amb la seva història. No sé si el papa hi vol contribuir amb l’eliminació de la prelatura de l’Opus. En tot cas, els Borbons continuen en mode colonial, com s’ha vist a Colòmbia.