Felip VI, el petit

La imatge del rei dels espa­nyols en la presa de pos­sessió del pre­si­dent colombià Gus­tavo Petro, asse­gut men­tre la resta de man­da­ta­ris s’alçaven al pas de l’espasa de Simón Bolívar –amb la qual es diu que va llui­tar con­tra el colo­ni­a­lisme espa­nyol–, admet inter­pre­ta­ci­ons diver­ses. A pri­mer cop d’ull sem­bla un gest d’impe­ri­a­lisme ranci, tan arre­lat en la impos­tora madre patria que, per sort, ja no nomena ni des­ti­tu­eix man­da­ta­ris allà. Un mal per­dre que enllaça amb l’acti­tud de l’Estat espa­nyol –i sin­gu­lar­ment del seu cap, però no tan sols del seu cap– en la relació de domini que prac­tica cap als ter­ri­to­ris que con­si­dera sot­me­sos al dret de con­questa. Cata­lu­nya, per dir-ne un.

També es pot lle­gir la sob­tada paràlisi de Felip a la cadira com el resul­tat d’un càlcul. La con­tra­par­tida d’una acti­tud tan poc pro­to­col·lària arri­ba­ria en clau domèstica, per reom­plir amb un “¿Por qué no te callas?” un pèl menys estri­dent el gra­ner de popu­la­ri­tat d’una monar­quia des­pres­ti­gi­ada i deca­dent. Un dis­curs exclo­ent el 3 d’octu­bre del 2017 el va des­con­nec­tar de manera defi­ni­tiva de Cata­lu­nya però va satis­fer el revis­co­lat neo­fa­lan­gisme social espa­nyol. A Bogotà, no alçar-se l’ha expul­sat de l’ima­gi­nari de la Sud-amèrica que pugna per l’auto­es­tima i les arrels. Rere el mal ano­me­nat des­co­bri­ment d’Amèrica, Espa­nya hi va ama­gar colo­ni­a­lisme extrac­tiu, racista i explo­ta­dor, des­ti­nat a viure sense fotre brot i a omplir les arques de la metròpoli robant amb impu­ni­tat. Alçar-se davant el sabre boli­varià hau­ria estat un pri­mer gest de dis­culpa per les atro­ci­tats que la història ofi­cial espa­nyola impo­sada a les esco­les durant dècades camu­flava de ger­ma­nor i d’evan­ge­lit­zació.

No hi haurà acte de con­trició. Ni la corona britànica –la reina d’Angla­terra con­ti­nua sent la cap d’estat d’anti­gues colònies, aple­ga­des a la Com­monwe­alth– ni la belga –dema­nant perdó al Congo– són exem­ple per als Bor­bons.

Posats a inter­pre­tar Felip engan­xat a la cadira, pre­fe­reixo fer una lec­tura gai­rebé lite­ral: el rei dels espa­nyols s’empe­ti­teix en un moment solemne.