La sorpresa

Si no hagués estat per l’amic Joan-Lluís Lluís, mai no hau­ria des­co­bert la lli­bre­ria Papy­rus, mig ama­gada al cos­tat de la pis­cina muni­ci­pal del poble de Celrà (prop de Girona). Ja feia un cert temps que me n’havia par­lat, però jo sem­pre donava per des­comp­tat que seria com qual­se­vol lli­bre­ria d’ocasió de les dese­nes que hi ha arreu de Cata­lu­nya i, a més, ja tenia prou lli­bres per lle­gir. Però un dia va insis­tir força més que abans a por­tar-m’hi, i vaig intuir que si ho feia la Papy­rus devia tenir quel­com real­ment espe­cial. I en efecte, en entrar a la nau indus­trial que l’alberga, el local em va sor­pren­dre tant que vaig dei­xar de res­pi­rar durant una esto­neta segu­ra­ment poc acon­se­lla­ble: es trac­tava d’un espai immens, far­cit de lli­bres des del terra fins al sos­tre, amb algu­nes buta­ques col·loca­des als pas­sa­dis­sos entre les estan­te­ries perquè els cli­ents pogues­sin fulle­jar algun títol o bé lle­gir els dels lli­bres que estan arran de terra sense haver de fer acrobàcies. La mei­tat de l’espai està dedi­cada a obres de ficció en català i cas­tellà (en pro­por­ci­ons lingüísti­ques més o menys iguals), però també hi ha sec­ci­ons sobre la història, la ciència, la geo­gra­fia, etc., a més d’un racó infan­til i una bona selecció de lli­bres en anglès, francès, ale­many, italià...

El preu de cada lli­bre, tin­gui el gruix que tin­gui, és de dos euros (Em vaig que­dar un clàssic del Cor­mac McCarthy i una novel·la dels anys 50, redes­co­berta fa poc, tots dos en anglès, i l’auto­bi­o­gra­fia, llar­ga­ment bus­cada, de Wladys­law Szpil­man, el pia­nista de Varsòvia, traduïda al català). A més a més, a la Papy­rus fan clubs de lec­tura lite­rals: és a dir, lec­tu­res en grup i en veu alta de l’Odis­sea, la Ilíada, la Divina Comèdia... En fi, tot ple­gat ha estat com un tre­sor des­co­bert per l’atzar. Bé, per l’atzar, no: pel Joan-Lluís. M’apro­fito de l’última frase d’aquest arti­cle, doncs, per donar-li’n les gràcies.