Tenim un problema

Lluís Llach va publi­car una foto a Twit­ter on apa­reix una pare­lla musul­mana davant del mar, ell amb banya­dor i ella amb burca. La piu­lada s’acom­pa­nya d’un text breu i intra­venós (“Fa pen­sar”) i inter­pel·la sobre la vul­ne­ració d’un dret humà tan bàsic com la igual­tat de gènere. Resul­tat? Es des­plega una cam­pa­nya en què Llach és tit­llat de racista. La inde­pendència ideològica d’Albano-Dante Fachín i Anto­nio Baños inco­moda sec­tors que redu­ei­xen la política a sim­ple militància. Resul­tat? Fachín i Baños són apos­tro­fats amb l’eti­queta de crip­to­post­con­ver­gents per per­so­nes que ja de ben peti­tes devien caure a la mar­mita de la puresa ideològica. Molt sovint, per deca­pi­tar rao­na­ments que encara que no siguin del nos­tre gust hau­rien de ser ava­lu­ats, es fa ús i abús d’adjec­tius com mas­clista, reac­ci­o­nari, con­ser­va­dor, boo­mer, libe­ral, revi­si­o­nista... Són qua­li­fi­ca­tius que, a algu­nes per­so­nes amb peresa intel·lec­tual, els dis­pensa d’empol­se­gar-se i de bai­xar a la noble arena del diàleg civi­lit­zat, allà on els argu­ments es tem­pren per la seva qua­li­tat i no per la força coer­ci­tiva o pel valor de mer­cat en l’ofi­cina de col·locació en què s’han con­ver­tit la majo­ria de par­tits polítics.

La tira­nia d’ultra­dreta no està sola. Troba un eficaç com­pany de viatge en una esquerra dogmàtica que a través d’ana­te­mes es mos­tra dis­po­sada a avor­tar l’exa­men públic dels fenòmens soci­als. Què pots pen­sar quan hi ha grups d’esquer­res que refu­sen per­se­guir un acte cri­mi­nal com l’ablació i, si tu hi estàs en con­tra, t’acu­sen “d’estig­ma­tit­zar les comu­ni­tats que la prac­ti­quen”? Resul­tat gene­ral? Hipertròfia d’un dog­ma­tisme que pro­voca necrosi en la lli­ber­tat de pen­sa­ment, la capa­ci­tat de crítica i la necessària con­fron­tació d’idees en democràcia. Avui l’esfera de debat públic està amenaçada per la ultra­dreta, sí. Però també per una esquerra teològica i auto­con­clo­ent, dis­fres­sada amb les ves­ti­men­tes emfàtiques de la cor­recció política i d’uns prin­ci­pis mine­rals impo­sats com a imper­me­a­bles.