Girona a Tàrrega

Feliçment esgo­tada. Així torno de Fira Tàrrega. Una edició, ja sense res­tric­ci­ons, on la cre­ació giro­nina ha tor­nat a ser pre­sent i de la qual vull des­ta­car alguna ini­ci­a­tiva. Ho ha fet i ho ha fet amb grandíssima nota. Per mi és un dels millors espec­ta­cles de Carla Rovira: Exit through the gift shop. Una peça on Rovira interac­tua amb el públic per tro­bar res­pos­tes als sen­ti­ments de culpa i fracàs que les per­so­nes expe­ri­men­ten quan s’enfron­ten al dol peri­na­tal, les mal­for­ma­ci­ons en nadons o la infer­ti­li­tat. El tema no és fàcil, el tema no és còmode, i el resul­tat és una obra magnífica, didàctica, punyent, sense embuts i ten­dra a la vegada. No dub­teu a veure-la allà on esti­gui pro­gra­mada.

Són joves, molt joves i, pel que hem vist del seu pri­mer espec­ta­cle, Un segundo bajo la arena, aquesta com­pa­nyia pro­met. Són el Col·lec­tiu Des­a­so­si­ego i pro­ve­nen de l’ERAM i del Fes­ti­val Z i han pre­sen­tat a Tàrrega una peça on el públic assis­teix a un ban­quet nup­cial ins­pi­rat en Bodas de san­gre de Fede­rico García Lorca. Seguiu-los allà on els veieu pro­gra­mats.

A Fira Tàrrega també s’ha vist El gegant del pi de Pau Vinyals. Un text que neix d’una història per­so­nal cen­trada al Pla de l’Estany i que s’expan­deix al món inter­pel·lant-nos sobre el fei­xista que pro­ba­ble­ment tots por­tem a dins. Espero que l’apa­ra­dor que sig­ni­fica Fira Tàrrega ser­veixi per seguir-li donant llarga vida a aquest espec­ta­cle que hau­rien de veure mol­tes per­so­nes. Aga­fat amb pin­ces. Pot­ser sí. Però no per això menys cert. La com­pa­nyia Kamchàtka, on par­ti­cipa la llo­re­tenca Cris­tina Aguirre, ha recu­pe­rat per Tàrrega Kamchàtka, de l’any 2007. Un espec­ta­cle que parla de les fron­te­res de la huma­ni­tat amb el món. N’hi ha més. No hi són tots, en aquesta llista. Com els Artis­tas Salc­hic­has, que ens inter­pel·len des de Girona sobre allò que ens és col·lec­tiu. I no em vull dei­xar els bla­nencs El Mirall, que amb el seu Garrí al forn amb com­pota de rei­neta, magis­tral­ment diri­gits per Roberto G. Alonso, actu­a­ven ahir a Tàrrega després de gua­nyar el con­curs de tea­tre ama­teur de Ciu­tat de Tàrrega 2022. Aques­tes i les més de 60 com­pa­nyies que han actuat a Tàrrega ens demos­tren una vegada més que cal apos­tar per la cre­ació, donar-li suport, perquè ens expli­quen i ens inter­pel·len sobre la nos­tra soci­e­tat. Són el mirall neces­sari.