54,7 milions cada dia

Per què l’inde­pen­den­tisme, en comp­tes de bara­llar-se infruc­tu­o­sa­ment i en detri­ment del propi movi­ment, no es dedica a expli­car fil per randa les con­seqüències de l’espoli fis­cal a què ens té sotmès l’Estat espa­nyol? És una estratègia que, a l’inici del procés i diri­gida pel Cen­tre Català de Nego­cis, va ser­vir per atraure molta gent cap al sobi­ra­nisme.

El Depar­ta­ment d’Eco­no­mia del con­se­ller Giró acaba de quan­ti­fi­car l’espoli de l’any 2019 en uns 20.000 mili­ons d’euros. Sí, 20.000 mili­ons d’euros! Uns 2.600 euros per cada català. Per­duts. Per cert, per als que per a les grans quan­ti­tats encara es moguin en pes­se­tes, 20.000 mili­ons d’euros són en total 3.​327.​720.​000.000 pes­se­tes. Una bar­ba­ri­tat.

Fem ara una sim­ple divisió pels dies de l’any. Un espoli anual de 20.000 mili­ons d’euros repre­senta que cada dia se’n va cap a Madrid un tren amb 54,79 mili­ons, dels quals en tor­nen les escor­ri­a­lles. Si això no és un “Espa­nya ens roba”, com havia denun­ciat fa anys l’actual pre­si­dent Pere Ara­gonès, no sabem pas què ho pot arri­bar a ser.

Ima­gi­neu per un moment tot el que es pot fer amb 54,79 mili­ons. Almenys deu esco­les, vint-i-cinc bibli­o­te­ques i gai­rebé un hos­pi­tal comar­cal de mida mit­jana. Cada dia de cada dia. Des­comp­teu-hi, si voleu, una bona quota de soli­da­ri­tat inter­pe­nin­su­lar. Encara ens que­da­rien diners per con­ver­tir Cata­lu­nya en un país amb un alt índex de benes­tar social i equi­pa­ments públics de pri­mer nivell.

No són tots aquests números prou argu­ments per ampliar la base sobi­ra­nista? Per què l’inde­pen­den­tisme no hi juga i, en canvi, s’entreté amb dis­qui­si­ci­ons vari­a­des sobre qüesti­ons de dub­tosa estratègia que allu­nyen la gent?

Per cert, quant deu cos­tar reno­var i tenir dupli­cat el cen­tre de con­trol d’Adif a Cata­lu­nya? Amb 54,79 mili­ons cada dia, quants en podríem tenir perquè no falles­sin mai més els trens?