Per què l’independentisme, en comptes de barallar-se infructuosament i en detriment del propi moviment, no es dedica a explicar fil per randa les conseqüències de l’espoli fiscal a què ens té sotmès l’Estat espanyol? És una estratègia que, a l’inici del procés i dirigida pel Centre Català de Negocis, va servir per atraure molta gent cap al sobiranisme.

El Departament d’Economia del conseller Giró acaba de quantificar l’espoli de l’any 2019 en uns 20.000 milions d’euros. Sí, 20.000 milions d’euros! Uns 2.600 euros per cada català. Perduts. Per cert, per als que per a les grans quantitats encara es moguin en pessetes, 20.000 milions d’euros són en total 3.327.720.000.000 pessetes. Una barbaritat.

Fem ara una simple divisió pels dies de l’any. Un espoli anual de 20.000 milions d’euros representa que cada dia se’n va cap a Madrid un tren amb 54,79 milions, dels quals en tornen les escorrialles. Si això no és un “Espanya ens roba”, com havia denunciat fa anys l’actual president Pere Aragonès, no sabem pas què ho pot arribar a ser.

Imagineu per un moment tot el que es pot fer amb 54,79 milions. Almenys deu escoles, vint-i-cinc biblioteques i gairebé un hospital comarcal de mida mitjana. Cada dia de cada dia. Descompteu-hi, si voleu, una bona quota de solidaritat interpeninsular. Encara ens quedarien diners per convertir Catalunya en un país amb un alt índex de benestar social i equipaments públics de primer nivell.

No són tots aquests números prou arguments per ampliar la base sobiranista? Per què l’independentisme no hi juga i, en canvi, s’entreté amb disquisicions variades sobre qüestions de dubtosa estratègia que allunyen la gent?

Per cert, quant deu costar renovar i tenir duplicat el centre de control d’Adif a Catalunya? Amb 54,79 milions cada dia, quants en podríem tenir perquè no fallessin mai més els trens?