Empordoneses

Ho van expli­car per­fec­ta­ment la Mercè Cuar­ti­e­lla i la Pilar Farrés, comissàries de l’esde­ve­ni­ment: s’han reu­nit alguns títols essen­ci­als de la lite­ra­tura empor­da­nesa, se n’ha dema­nat rein­ter­pre­tació a alguns artis­tes plàstics i s’ha con­vi­dat diver­sos escrip­tors con­tem­po­ra­nis perquè n’ofe­rei­xin la seva visió per­so­nal.

Tot això és visi­ble en el mun­tatge que hi ha a la Sala d’Expo­si­ci­ons L’Escor­xa­dor de Figue­res, que, ho he de dir de seguida, em sor­prengué i de quina manera. Ja havia lle­git, ja havia sen­tit alguna fumada que es pre­pa­rava una cosa seri­osa, però quan hi vaig entrar vaig que­dar parat. Es tracta d’una mos­tra col·lec­tiva i trans­ver­sal que fa des­co­brir les nom­bro­ses face­tes que poden sor­gir de la lec­tura i valo­ració dels nos­tres clàssics, defi­nida així per les dites comissàries: “Són tres eixos de tre­ball –lli­bres clàssics, obra plàstica i tex­tos con­tem­po­ra­nis que donen valor als nos­tres lite­rats clàssics empor­da­ne­sos.”

No és pas el pri­mer any d’acti­vi­tat pública d’Empor­do­ne­ses, aquesta tropa que, amb tota intenció, insu­fla la paraula dones, encai­xada a Empordà. Fa tretze anys que actuen i es mos­tren. I enguany han vol­gut osten­si­ble­ment sumar-se a la cele­bració dels cent anys de la bibli­o­teca pública de Figue­res amb aquest excel·lent mun­tatge i expo­sició ide­ada per Pilar Farrés. És un impor­tant reco­nei­xe­ment a la col·lecció local de la nos­tra bibli­o­teca, el valor més pre­uat i par­ti­cu­lar, la nineta dels ulls de totes les bibli­o­tecàries, ha escrit la direc­tora, Nati Vila­nova.

Hi eren totes (i quasi tots) a la Sala d’Expo­si­ci­ons L’Escor­xa­dor, on surava un aire de cele­bració i satis­facció, pel notori èxit d’allò que s’havia pen­sat i pro­po­sat. I hi havia també, no tan patent però viu i pre­sent, una mena de rècord social que expressà Pilar Farrés en el seu par­la­ment de pre­sen­tació. Ho va dir al final i com sense voler la cosa (però sí): “Ah...! som més dones que homes; és a dir... enda­vant.”

Una cosa: jo no havia anat mai a cap acte públic on l’auto­ri­tat pre­sent no digués ni piu. Per l’Ajun­ta­ment, la inter­venció va ser del regi­dor de Cul­tura, Alfons Martínez Puig, però l’alcal­dessa no va pro­nun­ciar paraula, va ser l’única dona callada –a L’Escor­xa­dor–. No pen­sin mala­ment: es trac­tava d’una molesta, des­a­vi­nent afo­nia.