La ‘fiesta nacional’

Està molt bé que Espa­nya tin­gui un dia de fiesta naci­o­nal. Podríem dis­cu­tir si el pro­ta­go­nisme de la festa no l’hau­rien de tenir la gent, la soci­e­tat civil i la cul­tura, que li donen vida, en comp­tes del rei, l’exèrcit i la cabra de la Legión, però està bé que les naci­ons puguin expres­sar-se llençant petards en comp­tes de míssils i esta­ria bé que Espa­nya celebrés la seva existència en comp­tes d’enga­nyar-se amb la tabarra del Des­cu­bri­mi­ento i la His­pa­ni­dad i el mana­ment de la nación única y indi­vi­si­ble que l’obliga a negar, tre­pit­jar i mirar d’enter­rar vives altres naci­ons, com ara la cata­lana, no només el 12 d’octu­bre, sinó tots els dies de l’any.

Con­vin­dria recor­dar-los que quan la Santa Maria va desem­bar­car Colón a l’illa de Gua­na­hani, reba­te­jada lla­vors com a San Sal­va­dor, Amèrica ja l’havien des­co­bert mitja dot­zena de vega­des poli­ne­sis, inuits, sibe­ri­ans i víkings en dife­rents migra­ci­ons o expe­di­ci­ons entre el paleolític i l’alta edat medi­e­val. El que sí que és genuí d’aquell dia és l’inici d’una colo­nit­zació memo­ra­ble per les coses bones i per les exe­cra­bles (geno­cidi humà i cul­tu­ral, saqueig, escla­visme...), fins al punt que tots els ter­ri­to­ris colo­nit­zats es van inde­pen­dit­zar d’Espa­nya, cap ha dema­nat fer marxa enrere i la majo­ria renega del seu pas­sat espa­nyol, ans al con­trari, la feina és seva per res­ca­tar el que poden de les llengües, cul­tu­res i civi­lit­za­ci­ons sen­ce­res que alguns dels herois de la his­pa­ni­dad van fer tant per fer des­a­parèixer.

En tot cas l’auto­en­gany és lliure i els orga­nit­za­dors de la fiesta naci­o­nal a Bar­ce­lona (Cata­lu­nya Suma por España) estan con­vençuts que Cata­lu­nya i el 12-O són una mateixa cosa. Així ho expres­sava el pre­si­dent de l’enti­tat espa­nyo­lista, Javier Megino, enmig de les dues mil per­so­nes que van cele­brar la diada al pas­seig de Gràcia: “Esto demu­es­tra que los bar­ce­lo­ne­ses i los cata­la­nes son por encima de todo orgu­llo­sa­mente españoles”; “és la mayor cele­bración no guber­na­men­tal por la his­pa­ni­dad”; “el Día de la His­pa­ni­dad es la ver­da­dero fiesta naci­o­nal de los cata­la­nes”, i “este es un evento de todos los españoles en el que todos se sien­ten repre­sen­ta­dos”. I per a cer­ti­fi­car-ho, l’acte va fina­lit­zar amb una ballada de sevi­lla­nes i l’himne d’Espa­nya.