Segur que no ens miren?

L’unionisme i l’unionisme emmascarat (civetistes, intermediaris, equidistants, negociadors, ponts aeris, terceres vies, neoautonomistes i moderadors) han engegat una verdadera contrarevolució i diuen les paraules i usen les tècniques pròpies dels contrarevolucionaris amb una precisió que espanta. Antigues, i modernes. Totes les tàctiques de la contrarevolució. No deixen res per verd, que diria l’àvia Neus. Ignorar que la revolució encara té vida és essencial. Sobretot per aquesta contrarevolució dels somriures, que farà història com la contrarevolució més negacionista de la contemporaneïtat. Ara ens volen treure del cap que el conflicte català desperta l’interès d’algú més que hiperventilats i llacistes. Ridiculitzen fins a la paranoia que “el món ens mira”. Segons la contrarevolució, no ens mira ni ens ha mirat ningú. És la nostra paranoia, diuen, però és la seva. Tot va començar amb la negació de la mateixa revolució dels somriures i han anat avançant i prenent posicions. Vet aquí perquè ahir cap diari imprès (a banda d’El Punt Avui) duia a primera plana la declaració del Consell d’Europa sobre la legitimitat de totes les lluites pacífiques per la independència i contra totes les constitucions. És clar que parlaven de l’independentisme català, que en parlaven amb tota claredat i que la declaració deixa els contrarevolucionaris com un drap brut. Solució? Amagar-ho! Ara toca barrinar-nos els cervells amb el fet que no ens mira ningú!