No és el mateix

No és el mateix desplaçar-te en cotxe fins al centre de Barcelona perquè t’importen un rave el canvi climàtic i l’efecte hivernacle que fer-ho perquè el trajecte en vehicle privat s’allarga quaranta-cinc minuts mentre que en el transport públic has d’invertir-hi prop de dues hores. El mitjà usat és el mateix, però les motivacions bé que varien. No és el mateix ser un gran empresari, guanyar una burrada de diners i obrir un compte en un país estranger per estalviar en impostos que ser un autònom amb pocs ingressos que de tant en tant omet una factura per tal que el balanç entre despeses i guanys sigui positiu, ni que sigui uns eurets. Podem convenir que tots dos han defraudat la hisenda pública, però les raons per evadir-se de pagar convergeixen poc o gens. No és el mateix tombar uns pressupostos públics perquè rebutges que s’abaixin els impostos a les grans fortunes que votar-hi en contra perquè les polítiques socials són escarransides o inexistents. Estarem d’acord que ambdues situacions representen un vot negatiu, però és evident que els arguments s’assemblen com un ou a una castanya.

Fins i tot quan la manera de procedir sembla la mateixa, l’estímul pot ser diametralment oposat. Malgrat l’evidència del cas, ens fem un tip de sentir declaracions polítiques que ataquen el rival fent servir una coincidència en el vot, sense més arguments. “La CUP ha votat amb Vox...”, “Junts se situa al costat del PP...” o “ERC s’alia amb el PSC...”. Els darrers dies abunden les comparacions entre l’ANC i la ultradreta espanyola pel fet que, cadascú amb els seus arguments, rebutgen l’anunci de la reforma del delicte de sedició, o el que aquest comporta. Qui recorre a aquestes comparacions, tot un clàssic entre la classe política, només pot basar la seva estratègia en la idea que la població és prou ximple per comprar el primer que l’impacta. Si alguns, a grans trets, ens segueixen tractant d’estúpids, l’únic que voldrem diferenciar, tard o d’hora, serà el vot en blanc del vot nul.