Art del revés

La comissària d’una expo­sició a Ale­ma­nya de Piet Mon­drian acaba de des­co­brir que un qua­dre de l’artista, New York City I, ha lluït de cap per avall durant més de 75 anys. La culpa, diuen els experts, la tenen els trans­por­tis­tes que van tras­lla­dar l’obra de l’estudi de Mon­drian al pri­mer museu on va ser expo­sada, el 1945, al MoMA de Nova York. L’error no es va detec­tar i sem­pre més es va exhi­bir cap­gi­rada, també a la Kunst­samm­lung de Düssel­dorf, que la pos­se­eix des dels anys vui­tanta. Els trans­por­tis­tes, tu. Com si jo ara acusés de les caga­des dels meus arti­cles el ser­vei de neteja del diari per haver pres­si­o­nat massa fort el drap de la pols sobre el teclat de l’ordi­na­dor. A vega­des el món de l’art s’ho hau­ria de fer mirar, del dret i del revés. Seria diver­tit reco­pi­lar la mar de coses que els experts deuen haver dit i escrit d’aquesta pin­tura de cin­tes ver­me­lles, bla­ves i gro­gues que en una foto del taller de Mon­drian surt en la posició cor­recta. Era “obvi” que aquest gir de 180 graus no l’afa­vo­ria, engal­ten ara. Però no pen­sen rec­ti­fi­car-ho perquè tenen por que 75 anys després el qua­dre es des­in­te­gri si el pen­gen bé. Sigui com sigui, com a cam­pa­nya publi­citària per anar a veure l’expo­sició, que a més és com­me­mo­ra­tiva del 150è ani­ver­sari del nai­xe­ment de Mon­drian, és de deu.