Gestos

Qatar va ser l’esce­nari del mun­dial de l’esport bàsic de l’acti­vi­tat física, l’atle­tisme, el 2019. Els immi­grants sense drets van aixe­car igual­ment l’estadi refri­ge­rat, i dones i altres col·lec­tius van con­ti­nuar dis­cri­mi­nats. Serà la seu del de natació el 2024 amb luxo­ses pis­ci­nes. El fut­bol, però, l’ha aca­bat posant a l’apa­ra­dor i aire­jant les seves man­can­ces, hipo­cre­sies i con­tra­dic­ci­ons, que són les del món sen­cer, les dels vuit mil mili­ons d’habi­tants. Perquè, posats a comp­tar, gai­rebé dos terços de la població mun­dial viu en estats amb democràcies imper­fec­tes o dic­ta­du­res. Els esde­ve­ni­ments o tro­ba­des glo­bals, com també ho és la cimera pel clima, ens des­pu­llen com a civi­lit­zació. Els estats es bara­llen per finançar el cost del canvi climàtic, i ho faran fins que l’escal­fa­ment sigui gai­rebé irre­ver­si­ble i quan l’evidència i la cons­ci­en­ci­ació mun­dial els hi obli­gui cada cop més.

La pro­testa a Qatar per l’absència de lli­ber­tat i drets és limi­tada per no mal­me­tre el negoci i l’entre­te­ni­ment de mas­ses. Els equips euro­peus –que no Espa­nya– fan avi­sos con­tin­guts sobre el col·lec­tiu LGT­BIQ per nete­jar la pròpia imatge. Els juga­dors ira­ni­ans sí que s’han arris­cat i són prou creïbles, perquè la pro­testa del seu públic sem­blava arti­fi­ci­osa i tole­rada pel mateix règim catarí, rival iranià en la pro­ducció de petroli. Tot són ges­tos que, sem­blant insu­fi­ci­ents i menors res­pecte de les desi­gual­tats o l’absència de drets –no tot­hom és Cruyff, que va refu­sar ser al mun­dial de l’Argen­tina, o Rapi­noe defen­sant la lli­ber­tat sexual als EUA–, en ser glo­bals esde­ve­nen sig­ni­fi­ca­tius, reforçaran consciències i poden con­tri­buir a modi­fi­car legis­la­ci­ons. O a desa­cre­di­tar-se, com ara els diri­gents de la FIFA o el rei Felip, l’únic monarca euro­peu pre­sent. El mun­dial atia el debat de la legi­ti­mació de règims poc democràtics i del crei­xe­ment econòmica­ment a qual­se­vol preu i a cop d’esde­ve­ni­ment. Cata­lu­nya hi torna a jugar sent la seu de la copa d’Amèrica, ara ava­lada per Colau, i aspi­rant a la Ryder Cup. Con­tra­dic­ci­ons soci­als i econòmiques, tot i que menors, també en gene­rem aquí.