Cauen la MAT i la C-32

Recent­ment hem vist com dues infra­es­truc­tu­res que sem­bla­ven ina­pel·lables, i que tenien molta opo­sició al ter­ri­tori, han cai­gut. Una de les quals va ser el ramal de l’auto­pista C-32 en el tram fins a Llo­ret de Mar. I l’altra és la línia de 41 tor­res de molt alta tensió (MAT) que havia de tra­ves­sar parat­ges de Santa Coloma de Far­ners, entre altres indrets. En el pri­mer cas, l’enti­tat Atu­rem la C-32 s’hi va opo­sar, però estava pràcti­ca­ment sola en la lluita, ja que des de l’Ajun­ta­ment de Llo­ret sí que es dema­nava la infra­es­truc­tura. El poder local tenia tot un sec­tor al dar­rere pres­si­o­nant: com més gran sigui la car­re­tera (en aquest cas, tota una senyora auto­pista), més turis­tes vin­dran i més diners hi dei­xa­ran. El progrés, en diuen, o en deien, perquè ara tot això està can­vi­ant. En el cas de la MAT, tant l’enti­tat No a la MAT com la ciu­ta­da­nia en gene­ral i els ajun­ta­ments afec­tats s’hi opo­sa­ven perquè els trin­xava el ter­ri­tori i ho havien dei­xat clar de mol­tes mane­res, tot i que, una vegada més, a la costa alguns muni­ci­pis turístics, els matei­xos que volen més cot­xes i visi­tants, volen sem­pre com més ener­gia millor. Els és igual com i d’on vin­gui.

La maquinària de l’Estat, en aquest cas, i una empresa com Red Eléctrica es veien com una pico­na­dora con­tra la qual poca cosa podia fer la població. Amb tot, No a la MAT Selva s’ha mos­trat com­ba­tiva i dis­po­sada a llui­tar pel ter­ri­tori des del prin­cipi, i final­ment la seva lluita ha para­lit­zat el pro­jecte, segu­ra­ment de manera defi­ni­tiva, després que aquesta set­mana el Congrés hagi afir­mat que l’obra ja no és necessària.

Algu­nes de les men­ti­des i fal·làcies que defen­sa­ven els pro­mo­tors s’han anat des­mun­tant: no calia la subes­tació ni la nova xarxa per ali­men­tar el TAV, perquè ja fa anys que fun­ci­ona per­fec­ta­ment i no neces­sita més ener­gia. Tam­poc hi ha hagut més demanda elèctrica a la costa com es deia i s’exi­gia, sinó que més aviat, amb un cost energètic que s’enfila cada dia, caldrà bus­car noves alter­na­ti­ves, i la cons­trucció de les tor­res de molt alta tensió ja es veu obso­leta. La Pla­ta­forma en Defensa de l’Ebre també va acon­se­guir fa uns anys fre­nar el pla hidrològic de José María Aznar, però els vol­tors no dei­xen mai de sobre­vo­lar el país i caldrà con­ti­nuar-lo defen­sant amb dents i ungles.