Ara obeïm colpistes

No em crec res de res del fan­dango entre jut­ges pro­gres­sis­tes (que han pujat arram­blats a l’ombra del PSOE) i jut­ges con­ser­va­dors (que han pujat arram­blats a l’ombra del PP). No em crec res de res d’aques­tes cau­te­lars, cau­te­laríssi­mes i punye­tes vari­a­des. Quan dilluns al ves­pre es va con­fir­mar el cop d’estat, espe­rava una reacció valenta dels que ens en pre­ve­nien. Per algun cantó, si més no. Ser­vien un Suárez i un Gutiérrez Mellado plan­tant cara. I també un rei que truqués a Ara­gonès: “Tran­quil, Pere, tran­quil, que són jut­ges amb el man­dat cadu­cat.” Però no. Ni un detall de reacció democràtica al cop. Pre­si­denta del Congrés i pre­si­dent del Senat sur­ten a dir no sé què d’uns alls i d’unes cebes, però aca­ten la decisió del TC. Ens posem (ells i tota la ciu­ta­da­nia, a la qual ningú crida a la revolta) a les ordres dels col­pis­tes. Obeïm al cop d’estat en nom de la sacro­santa Cons­ti­tució. Embo­lica que fa fort!, diria l’àvia Neus. A les ordres dels col­pis­tes, tu! Qui els enten­gui que els com­pri! No us estra­nyi que el fan­dango acabi per pete­ne­ras. La deso­bediència que cri­dava Ione Belarra en una piu­lada? Ni pen­sa­ments! Abans un avançament elec­to­ral quan tot esti­gui ben tibat, ben tibat, i així poder-ho plan­te­jar com un gran ple­bis­cit que mobi­litzi tota l’esquerra i es mengi l’efecte Feijóo. Tea­tre del dolent, que deia Mou­rinho. O dei­xen de dir que és un cop d’estat, o no es posen a les ordres dels col­pis­tes o s’han begut l’ente­ni­ment.