EUA, Brasil i Espanya?

Trobo abso­lu­ta­ment tan impre­sen­ta­ble com inde­cent la pressió infor­ma­tiva que s’ha des­fer­mat per encas­tar als cer­vells de la ciu­ta­da­nia la lle­ta­nia que després dels Estats Units i el Bra­sil ve Espa­nya i que la dreta espa­nyola no accep­tarà una victòria de les esquer­res i que pro­va­ran d’ocu­par les ins­ti­tu­ci­ons i que hem de defen­sar la democràcia. No para­reu mai d’espo­ru­guir el per­so­nal i posar excu­ses en cir­cu­lació que jus­ti­fi­quin nor­ma­ti­vit­zar pro­hi­bi­ci­ons i res­trin­gir lli­ber­tats? Pel que diuen, la trum­pada no serà pas en cas d’una victòria de les esquer­res a les muni­ci­pals i autonòmiques del maig. Es veu que la pre­pa­ren per a les elec­ci­ons de veri­tat, les espa­nyo­les. I no us ho per­deu: la pre­pa­ren des de la moció de cen­sura a Rajoy, quan Casado (recor­den Casado?) va començar a par­lar de la “il·legi­ti­mi­tat” i la “fello­nia” de Sánchez. Per aca­bar-ho d’ado­bar, Anna Grau li dona a la lle­ta­nia EUA-Bra­sil-Espa­nya el toc espe­cial. Diu Grau que el bol­so­na­risme i el trum­pisme són en la con­vo­catòria de la mani­fes­tació d’afir­mació inde­pen­den­tista del dia 19 de gener coin­ci­dint amb la cimera Sánchez/Macron a Bar­ce­lona. I per aca­bar-nos de convèncer que som mar­ci­ans i vivim a Mart, surt la Cuca Gamarra i diu que gràcies a Sánchez els fets del Bra­sil serien un sim­ple desor­dre públic. La que fal­tava. Vist qui ens mana, queda pre­gun­tar-nos cadascú el que deia Almodóvar a la seva pel·lícula del 1984: “Què he fet jo per merèixer això?”