Visca Tossa!

Dissabte passat, a la caiguda de la tarda, em trobava a Tossa per assistir a la tornada del Pelegrí que el dia abans, per complir el vot de vila, havia anat fins a l’ermita de Sant Sebastià, a Santa Coloma de Farners. Va arribar, junt amb tot el seu seguici –més de nou-centes persones–, pels volts de les set del vespre. Vam ser testimonis de la trobada amb les autoritats, que, com sempre, l’esperaven davant de la Casa de Cultura, a l’entrada del poble, i de la processó fins a la capella dels Socors, on es resa el rosari i es fa públic que el vot s’ha complert. Llavors s’entona la cançó del Pelegrí, amb una lletra bellíssima, que arriba a l’ànima. I encara cal afegir uns cants litúrgics més, en llatí. Mentre s’esqueia tot això, que es podia seguir per altaveu des dels carrers del voltant, vam intentar arribar a la pujada de Sa Muralla, on les antigues teieres cremen la llenya de pi donant una autèntica imatge medieval. I allà vam veure passar novament tota la processó, amb el Pelegrí i els acompanyants, una cinquantena descalços, camí del temple parroquial, i un silenci sepulcral, ple de respecte i devoció. L’ambient impressiona, de veritat. Per això no ens va estranyar que, just en aquell moment de profund recolliment, algú quedés tan meravellat que exclamés fora del guió previst: “Visca Tossa!” I és que, es pensi com es pensi i es cregui el que es vulgui, resulta impactant comprovar la fidelitat d’un poble que, sis-cents anys després d’una pesta que va atemorir i delmar la població, en manté el record, fa honor als seus avantpassats que van recórrer a sant Sebastià, de la capella de Santa Coloma, perquè els ajudés a sortir de l’epidèmia, i segueixen complint el vot en un temps en què qualsevol excusa és bona per deixar de banda les promeses fetes i les devocions pretèrites. Tossa, tan turística i moderna en molts aspectes, manté la flama viva del seu passat i fa compatible la seva història, que estima i defensa, amb el progrés i la visió de futur. Participar en la diada és viure-ho de manera directa, comprovar aquest esperit i aquest sentiment, admirar el tarannà tossenc, tan acèrrim defensor de les seves coses, i sentir, també, que en la vida hi ha moments indescriptibles que sacsegen l’ànima i, certament, porten a exterioritzar la sorpresa amb una expressió en veu alta com la de l’espontani de dissabte passat: “Visca Tossa!” I que segueixi així per molts anys.