El 97% i cap ximpleria

Acos­tu­mava a dir l’àvia Neus que a casa tot­hom baixa les esca­les com vol, i és ben cert. No impe­deix, però, que hi hagi mane­res de bai­xar l’escala de les quals has de pren­dre bona nota. A TV3 l’humor té límits. El direc­tor ho té clar i no neces­sita excu­sar-se. Quan detecta que els límits es tras­pas­sen, ell mateix talla caps. No cal que l’hi reclami ningú, o així ho explica. Ara tocarà veure quants caps més es tallen en un futur, per qui­nes coses es tallen, de qui són els caps que es tallen i, sobre­tot, quins són els límits que es tras­pas­sen sense que passi res. “Cap xim­ple­ria”, ha dit Trias, però no ha con­cre­tat res més, cosa que de per si ja és una xim­ple­ria prou gran en el moment actual. Podem sos­pi­tar (o no) que l’humor d’en Manel Vidal és una xim­ple­ria i està ben des­tituït i que, en la tes­si­tura dels dele­gats d’ERC al congrés de Lleida, Trias s’hau­ria afe­git (o no) al 97%. La dita aposta mon­te­ne­grina d’un referèndum a pac­tar amb ningú, que s’homo­lo­ga­ria amb un 50% de par­ti­ci­pació i un 55% de vots favo­ra­bles, no és la il·lumi­nació del líder una nit d’estiu. Ha que­dat clar. Quasi a la búlgara. Com ha que­dat clar que uns pres­su­pos­tos bé valen un quart cin­turó. Al cap i a la fi, des del govern ens obli­guen i des del ter­ri­tori opo­sa­rem, que ja hem après a ser a missa i repi­car. Que­den encara el que Illa dis­sabte en deia “punts menors”, que ja veu­rem què s’entén com a tals en temps de 97% per un cantó i cap xim­ple­ria per l’altre.