DM

No ho sabia ningú i era pro­fe­cia: fa qua­tre anys, quan Daura Man­gara, ales­ho­res poc cone­gut, va actuar en el setzè Fes­ti­val Afònica de Banyo­les, va que­dar clar a molts dels pre­sents que tot Cata­lu­nya aca­ba­ria sen­tint par­lar d’aquest can­tau­tor/raper/rap­sode banyolí. Men­tres­tant, però, en Daura ha hagut de resol­dre un pro­blema exis­ten­cial: tal com ha pas­sat amb més d’un i més d’uns milers d’afro­des­cen­dents de la segona gene­ració, ell va viure una mena de doble vida entre el món de casa seva i la gene­ració dels pares i el món fora de casa, amb gent de la seva edat. Això, com­bi­nat amb el racisme, de vega­des sub­til, de vega­des no tant, d’un sec­tor de la població blanca del país, el va des­con­cer­tar, el va fer enra­biar, el va impul­sar a expe­ri­men­tar –per pri­mer cop– amb l’alco­hol i altres dro­gues, i tot ple­gat el va por­tar a unes quan­tes bara­lles que el van por­tar a la presó. (Hi va lle­gir, entre altres coses, molts poe­tes en llen­gua cata­lana.) Fa uns mesos, va fer una veu en off per a un espot cul­tu­ral de la Gene­ra­li­tat i els de TV3 van que­dar prou impres­si­o­nats per ofe­rir-li, al cap d’un temps, tota una sèrie sobre poe­sia cata­lana que es pot veure al mateix canal cada dime­cres cap a les 22.50 h. En Daura comença cada capítol al tea­tre La Mirona de Salt, par­lant una mica de tot amb una natu­ra­li­tat des­ar­mant: de la presó, del poeta que pre­sen­tarà, explica algun acu­dit, canta algun vers del poeta en qüestió, fa un rap amb parau­les tri­a­des pel públic i després fa visi­tes als llocs emblemàtics del poeta, tot expli­cant-ne tota mena de detalls. De manera que el pro­grama conté un mis­satge directe per a segons quins espec­ta­dors: ara que poden veure com un afro-català els parla de la Rodo­reda i l’Estellés (entre d’altres) amb tots els ets i uts, pot­ser no cal, la pro­pera vegada que topin amb un català negre, sigui qui sigui i on sigui, que li par­lin automàtica­ment en la llen­gua de Lla­rena.