Orgull gironí i més enllà

Enho­ra­bona! Aquest cap de set­mana van ser els pre­mis Goya. Aquells qui ho vau seguir, segur que en vau sor­tir dece­buts en no acon­se­guir, Alcarràs, ni una sola esta­tu­eta. Em pre­gunto si real­ment hi té alguna cosa a veure que fos una pro­ducció cata­lana.

Isaki Lacu­esta i Isa Cam­pos van ser guar­do­nats amb un Goya per Un año, una noche. Aquesta pare­lla de giro­nins, veïns del barri de Sant Daniel, es van empor­tar un dels pre­mis de cinema més cobe­jats. Un direc­tor de cinema que asse­gura que “les comar­ques giro­ni­nes tenen tots els espais de plató neces­sa­ris”.

Així doncs, per què no explo­tem aquesta indústria a les nos­tres comar­ques? Per què no crear una indústria de cul­tura, una indústria d’art, una indústria cine­ma­togràfica? Per què no dotem el talent cinèfil d’una escola cine­ma­togràfica, amb un pro­grama docent, que inclo­gui i pro­mo­gui el talent cine­ma­togràfic gironí?

Robert Bell­solà, Joa­not Cortés, Mia de Ribot, Far­na­rier, Lluís Gal­ter, David Gutiérrez, Lluís Hereu, Òscar Pérez, David Pérez, Pere Puig­bert, David Ruiz, Albert Serra, Imma Serra, Pere Solés, San­dra Tàpia, Pere Vilà… d’entre una llarga llista de pro­fes­si­o­nals, segur que molts d’aquests noms us sonen. M’agra­da­ria pen­sar que sí. Tots ells, gent del món del cinema, con­so­li­dats en curt­me­trat­ges, llarg­me­trat­ges, audi­o­vi­su­als, docu­men­tals, vídeos musi­cals... I sí, tots ells són de comar­ques giro­ni­nes, pot­ser no tots són nats a casa nos­tra, però sí que hi han vis­cut o hi viuen. I se’n sen­ten. I, a par­tir d’avui i fins al 16 de març, podrem gau­dir de la setena edició del VOC, mos­tra i pre­mis de curt­me­trat­ges de ficció i docu­men­tals en versió ori­gi­nal en català. Aquí comença la tra­jectòria dels que, en un futur, seran uns grans direc­tors de cinema. En aquesta ocasió, entre altres, podrem gau­dir del curt­me­tratge de la banyo­lina Aïna Palo­mer. Sí, crec que estem tots d’acord que volem man­te­nir aquest talent a casa nos­tra, que con­tinuïn fent pel·lícules en català i que aques­tes arri­bin a tot arreu. No cal inven­tar res de nou, sinó millo­rar el que ja tenim. Tenim molt de talent, només cal que millo­rem les seves opor­tu­ni­tats. Ells ja s’encar­re­ga­ran de crear.

Posar Girona i el seu ter­ri­tori al món és pos­si­ble amb l’art i amb el talent dels que hi viuen. Només cal dotar-los de les opor­tu­ni­tats que els facin excel·lir.