D’un en un, gràcies!

Amb la irrupció de Net­flix vam des­co­brir ofi­ci­al­ment l’existència d’allò que els anglo­sa­xons deno­mi­nen binge watc­hing (o també binge-viewing i marat­hon-viewing), l’afar­ta­ment de sèries. La pla­ta­forma ame­ri­cana va ser la que va apos­tar fer­ma­ment per ofe­rir amb l’estrena d’una sèrie tots els epi­so­dis d’una tem­po­rada sen­cera. Aquells qui no es poden resis­tir en devo­ren un rere l’altre tal­ment com si es tractés d’un bufet lliure. Als que ens agrada més els res­tau­rants tra­di­ci­o­nals i degus­tar els epi­so­dis d’un en un i set­mana a set­mana (seri­a­lit­zats, en defi­ni­tiva) no ens afec­tarà el canvi radi­cal que intuïmque farà pre­ci­sa­ment Net­flix: ser­vir els capítols a comp­ta­go­tes per tal de rete­nir als abo­nats més temps, ara que tot indica que els usu­a­ris seran més nòmades que mai.