Pots de vidre sense confits

El dia de mer­cat als Turers de Banyo­les hi paren les flo­ris­tes. El sol del pri­mer de març cla­mava a com­prar un dels rams nevats de groc impe­rial. Al cen­tre no hi ha flo­ris­te­ries on pre­miar-se amb mimo­ses, tuli­pes o aza­lees. Ni con­fi­te­ries. De fle­ques que des­pat­xen pas­tis­sets i bom­bons i cafès, a cada can­to­nada. Cap, però, amb les ulle­res de pasta de full, peti­to­nes, de Can Ciu­rana. Encara deu haver-hi l’expo­si­tor ver­ti­cal de pots de vidre, ara buits, que s’aco­lo­rien de con­fits i lle­po­lies d’abans. En l’últim ple, l’Ajun­ta­ment va deci­dir incor­po­rar al catàleg patri­mo­nial de Banyo­les els car­tells de la saba­te­ria Freixa, obra de Josep Pon­satí del 1966, o els de l’antiga farmàcia Boa­de­lla, entre d’altres. L’única memòria del pala­dar pos­si­ble és el dis­seny, pots de vidre sense cara­mels.