Escac a Llarena

Clara Pon­satí es pas­se­java ahir a la tarda pel cen­tre de Bar­ce­lona sota un sol pri­ma­ve­ral acom­pa­nyada del seu advo­cat, Gon­zalo Boye, abans de ser detin­guda pels Mos­sos a la plaça de la cate­dral. Gon­zalo Boye no havia fet cap de les seves usu­als pre­vi­si­ons mete­o­rològiques a Twit­ter sobre els dies asso­le­llats de la bata­lla a l’exili, devia tenir pocs dub­tes que el sol llui­ria a tot Cata­lu­nya. Clara Pon­satí plan­tava cara, al bell mig de Bar­ce­lona, després de cinc anys d’exili i de bata­lla jurídica a Europa. No ha estat una tor­nada temerària. Calia tenir unes mínimes segu­re­tats i la seva immu­ni­tat par­la­mentària –garan­tida pel TJUE– i la decisió de Lla­rena de pro­ces­sar-la, a con­tra­cor, només per deso­bediència un cop des­pe­na­lit­zat el delicte de sedició fan del seu retorn una vola­dura con­tro­lada, però vola­dura, al cap­da­vall.

Amb el seu retorn i detenció, Pon­satí ha fet visi­ble que no estava dis­po­sada a fer cap pacte previ amb Lla­rena i el Suprem i es des­mar­cava, així, de l’estratègia seguida per Merit­xell Ser­ret i Anna Gabriel. La lluita jurídica i política de cinc anys a l’exili no es poden mal­ba­ra­tar amb un pacte amb el tri­bu­nal del qual es dis­cu­teix la seva com­petència per per­se­guir-la, encau­sar-la o jut­jar-la, a banda de les il·lega­li­tats i les vul­ne­ra­ci­ons de drets fona­men­tals que s’han defen­sat davant dels tri­bu­nals d’Escòcia, Bèlgica, Ale­ma­nya, Itàlia o Luxem­burg.

El Tri­bu­nal Suprem es va afa­nyar a avançar, en saber del retorn de Pon­satí, que la seva detenció només tenia per objec­tiu noti­fi­car-li que té una cita a Madrid i que després seria posada en lli­ber­tat. Pon­satí sabia que en tre­pit­jar Cata­lu­nya seria, en algun moment, detin­guda, però que l’acu­sació de deso­bediència faria invi­a­ble un ingrés a presó. Però la con­se­llera, fins ara a l’exili, obli­gava amb la seva detenció a fer visi­ble una altra il·lega­li­tat dels tri­bu­nals espa­nyols, la de l’ordre de detenció d’una euro­di­pu­tada que manté, per ordre del TJUE, la seva immu­ni­tat mal­grat el supli­ca­tori con­ce­dit pel Par­la­ment Euro­peu. Una detenció, d’altra banda, que feien efec­tiva els Mos­sos, i que no podien evi­tar (o sí) si no volien deso­beir una ordre judi­cial, i que ser­via per fer visi­ble, també, les dis­crepàncies polítiques i estratègiques de l’exili amb el govern d’ERC a la Gene­ra­li­tat.

El moment triat per Pon­satí per tor­nar de l’exili no ha estat tam­poc casual. Fa pocs dies Lla­rena deses­ti­mava els recur­sos con­tra la inter­lo­cutòria que revi­sava el pro­ces­sa­ment dels exi­li­ats després de la modi­fi­cació del Codi Penal i tor­nava a dir a la fis­ca­lia i a l’advo­ca­cia de l’Estat que a falta de la sedició no els apli­ca­ria els desor­dres públics agreu­jats que s’havien introduït a la legis­lació com a suc­ce­dani. Però, sobre­tot, el tempo ve mar­cat per Luxem­burg. Pon­satí no ha vol­gut espe­rar que el tri­bu­nal euro­peu resol­gui sobre el supli­ca­tori i la seva immu­ni­tat. Una sentència favo­ra­ble seria sens dubte un revés per a Lla­rena, el Suprem i el govern espa­nyol, però Pon­satí ha deci­dit no espe­rar el que pugui deci­dir el tri­bu­nal i obli­gar Lla­rena a moure fitxa i posar-lo en evidència amb una detenció per a la qual no s’ha dema­nat permís al Par­la­ment Euro­peu i que con­travé la seva immu­ni­tat (un dard enve­ri­nat també per a Met­sola). A banda de dir-li ben clar i ben fort que con­ti­nua sense reconèixer la legi­ti­mi­tat del Tri­bu­nal Suprem per per­se­guir-la, sobre­tot després de la dar­rera reso­lució del TJUE que qüesti­o­nava que l’alt tri­bu­nal espa­nyol es pugui con­si­de­rar el tri­bu­nal pre­de­ter­mi­nat per la llei per inves­ti­gar l’1-O. Què farà ara Lla­rena? D’entrada, ahir a la nit es feia el sord davant les tru­ca­des del jut­jat de guàrdia, amb una euro­di­pu­tada detin­guda que avui té sessió al Par­la­ment, a Brus­sel·les. Amb el seu retorn Clara Pon­satí ha fet miques cadas­cuna de les reso­lu­ci­ons del Suprem i ha posat en relleu les deci­si­ons pre­ses fins ara per Sch­leswig-Hols­tein, Brus­sel·les, Escòcia i Luxem­burg. A falta de cris­pe­tes, ahir els con­cen­trats davant del Palau de Justícia van optar pels xur­ros.