OPINIÓ
JAUME ARGERICH
Normalitat o trencadissa
Després de tres anys turbulents per a l’economia, des de fa sis mesos hi ha una relativa estabilitat. La pujada de matèries primeres s’ha aturat, els costos de transport i l’energia han baixat i sembla que no hi ha cap amenaça disruptiva aparent. En molts consells d’administració els empresaris es demanen si aquests mesos són indicatius d’una nova normalitat. Estaríem en un escenari d’una inflació i interessos més alts però una continuïtat en el consum. És difícil que sigui així.
La recent crisi bancària mostra com la pujada d’interessos ha estat tan ràpida que ha fet trencadissa.
No només als bancs. A l’immobiliari, per exemple, les compravendes han fet un canvi de tendència al desembre, coincidint amb l’euríbor arribant al 3%. Això implica que els interessos hipotecaris ja serien més alts que el rendiment per lloguer d’un habitatge urbà.
Les empreses amb deute encara no han actualitzat la despesa financera, però més d’un ja va tenir un primer ensurt en fer el pressupost del 2023. Per a les famílies amb hipoteca, la situació és similar. Aquest cost incremental acabarà reduint els beneficis i el consum.
Les tecnològiques americanes, que solen ser un indicador avançat del que ens passarà més tard a nosaltres, estan en una situació curiosa. D’una banda, la cotització s’està recuperant perquè els inversors creuen que els interessos ja no pujaran gaire més i això els afavoreix. Als Estats Units el tipus ja és al 5%, que podria ser el marge que ens queda aquí. De l’altra, es preparen per una reducció del consum acomiadant gent (121.000 persones al primer trimestre).
Cal estar preparats per si no hi ha creixement i acumular caixa. Tot i la inflació, en situacions de canvi, tenir caixa és la base de grans oportunitats.