Opinió

Sense càstig

El llibre serà per sempre més un fidel testimoni d’assassinats que no s’han resolt

La Set­mana Santa és per a molts temps de relax i festa. Per a molts, sinònim, aquest temps, de dedi­car-lo en part a la lec­tura. En el meu cas, el lli­bre ha estat Sense càstig, dels peri­o­dis­tes d’aquest diari Tura Soler i Jordi Grau. Amb el feno­men dels true cri­mes pels núvols, el lli­bre ens per­met com­pro­var casos històrics de crims que han que­dat impu­nes al llarg del temps. Des del Rei de les Pinyes fins a la noia de la neu. Una desena de casos en què, mal­grat evidències, inves­ti­ga­ci­ons llarguíssi­mes i judi­cis, ningú ha aca­bat entre rei­xes. Però el lli­bre és molt més. Ens mos­tra una manera de fer peri­o­disme que s’ha per­dut per dife­rents motius.

En diver­sos dels crims, en Grau i la Tura pas­se­gen per l’escena del crim sense cap trava o aca­ben con­ver­sant amb algun acu­sat o acu­sada a la sor­tida de la sala de vis­tes. Un temps que ja vol­drien molts com­panys de suc­ces­sos de l’actu­a­li­tat. Si anem més enllà, el lli­bre també és una lliçó magis­tral del peri­o­disme fet des de la con­vicció ferma que els tex­tos periodístics també aca­ben fent justícia encara que no acabi ningú entre rei­xes. Ho demos­tra el cap­te­ni­ment de la Tura, que, mal­grat el pas dels anys, no es va obli­dar d’aque­lla noia mis­te­ri­o­sa­ment apa­re­guda a Port­bou pen­jada en un pi de la vila situ­ada als con­fins de la demar­cació. Així li ho reco­neix la ger­mana de la noia, un cop des­co­bert que era aque­lla noia ita­li­ana. Són exem­ples d’un peri­o­disme sense hores, en què les fonts es tro­ba­ven als bars i a altes hores de la nit i en què, sovint, els pres­sen­ti­ments són l’avant­sala d’una llarga inves­ti­gació que acaba donant la raó al peri­o­dista.

Un peri­o­disme incom­pa­ti­ble amb la manera de fer actual, amb redac­ci­ons apri­ma­des fins a una anorèxia periodística malal­tissa en pro d’una via­bi­li­tat econòmica que ni així està garan­tida. Aquest lli­bre, que demà es torna a pre­sen­tar a Girona amb els dos autors de cos pre­sent –per seguir amb el voca­bu­lari de la crònica negra del lli­bre–, en una cita a la Casa de Cul­tura a les set de la tarda, serà per sem­pre més un fidel tes­ti­moni d’assas­si­nats que no s’han resolt, almenys fins ara, però pot­ser serà encara més un fidel tes­ti­moni d’un peri­o­disme cada cop més en perill d’extinció, i com passa amb les espècies en extinció, calen mesu­res que n’incen­ti­vin la pre­ser­vació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia