Tribuna
La lectura i la vida
A les memòries de Jorge Semprún, La escritura o la vida, l’escriptor francoespanyol va confessar que per ser capaç de conviure amb un passat terrible, amb una joventut que treia el cap al camp de concentració de Mauthausen, va haver de renunciar a l’escriure i centrar-se en el viure. Avui, dia de Sant Jordi, haurem de dir que per a la majoria de nosaltres, lectors, la lectura ha estat més aviat el contrari. Ha estat la manera de viure més enllà de les nostres vides.
Va haver-hi una vegada que els nens ens avorríem i havíem de llegir llibres. Em veig a mi mateix, de petit, a casa dels avis, amb un Juli Verne, un Sherlock Holmes, o un Agatha Christie a les mans. El plaer d’anar a la biblioteca del barri per triar un llibre en unes lleixes que, inversament a la meva altura, semblaven infinites. A l’escola, a l’hora d’estudi, absolutament absorbit per El senyor dels anells, pocs minuts abans d’un malaguanyat examen. Recordo el sentit de culpabilitat per un Guillermo el Travieso mai retornat a una veïna. O fotocopiar llibres, d’amagat, a la feina de la mare. Un cop va aparèixer internet, tinc constància d’haver imprès clàssics desconeguts, textos que mai havien arribat a les llibreries d’aquí o de difícil difusió. Tot plegat amb una mentalitat voraç, golafre i absolutament desproporcionada.
En una de les primeres mudances que vaig viure, recordo engegar a dida la capsa on guardava els llibres de joventut. Me n’he penedit per sempre més. Després vindria la compra a l’engròs de llibres que havia de llegir un dia o altre. El recurs a les webs de segona mà i la justificació que aquest era l’únic tipus de consumisme moralment acceptable. Més endavant, la consciència que mai llegiria ni una desena part de tot el que tinc. La mirada enyoradissa davant d’obres que mai tindré temps de llegir. Darrerament, i potser per sempre més, els dubtes sobre què llegir, què prioritzar, i davant de la finitud d’una vida tan curta, quan abandonar un text, quan obrir una porta i quan tancar-ne una altra. Els llibres, sens dubte, han fet qui soc i, ara ja es pot dir, com em guanyo la vida.
Tanmateix, l’aparició de nous models de negoci en les llibreries de segona mà a preu fix posa en evidència com el llibre cohabita amb un món en transformació. Els habitatges, cada cop més petits, ens obliguen a desprendre’ns dels llibres de paper. El cost físic i espacial de tenir una biblioteca augmenta. I aquí em venen els dubtes: què faran els meus fills de tots aquests volums escampats per casa un cop ja no hi sigui?
El nostre és un món de contrastos. S’escriu més que mai, però la socialització per la via de la lectura lenta, de llibres vaja, va cap per avall. La competició per la nostra atenció, plenament monetitzable, ara ja sí és ferotge. La compra de llibres, en plena harmonia amb els valors que ens han tocat viure, substitueix la seva lectura. El llibre es popularitza, però acaba al mateix nivell que altres béns de consum. Tot això succeeix mentre encara hi ha països on la gent es juga la vida per tenir a les mans alguns d’aquests títols. Paradoxalment, també entre els acadèmics les publicacions científiques, especialitzades, substitueixen els llibres. Llegir i escriure llibres ja és més un impediment que no pas un triomf.
En un món accelerat, envaït per distraccions i on el llibre competeix amb tantes i tantes dosis de dopamina inoculada al cervell, em pregunto com serà una societat sense lectura lenta. Com les noves generacions, la dels meus fills sense anar gaire lluny, aconseguiran viure diferents vides sense el recurs als llibres, en dependència a un món carregat de pantalles. No cal dir, també em preocupa l’impacte d’aquest dèficit d’atenció sobre la nostra vida tan política com pública.
La literatura sobre la literatura és inacabable. La persecució d’una poetessa maleïda a Los detectives salvajes de Bolaño. Els contrabandistes de llibres, al Fahrenheit 451 de Bradbury. L’oda a la lectura als Assajos de Montaigne. Tants i tants llibres ens parlen de l’amor als llibres que em fa pensar que els lectors som una secta planetària de difícil erradicació. El llibre de Joan Lluís Lluís Junil a la terra dels bàrbars és una deliciosa i recent mostra d’aquest enamorament pels llibres, i per això mateix una bona recomanació de lectura per al dia d’avui.
