Un pas enrere

Aquest pas­sat dijous el PSOE, amb els vots del Par­tit Popu­lar i amb els vots en con­tra dels seus socis de govern, Uni­des Podem, i els socis mino­ri­ta­ris, van apro­var la tan polèmica reforma de la llei de lli­ber­tat sexual. Uni­des Podem argüeix en el cen­tre de la seva opo­sició a aquesta reforma que es des­plaça del cen­tre de la norma el con­sen­ti­ment. Aquesta con­for­tació, que ha estat la crisi més impor­tant de la legis­la­tura entre els socis, ha estat una guerra política que deixa feri­des en les dones i el movi­ment femi­nista perquè altre cop s’ha gene­rat una gran con­fusió, un no enten­dre gaire res en deter­mi­nats moments i el que era un gran avenç femi­nista ha patit una esto­cada final.

El pas que supo­sava la llei, posant al cen­tre el con­sen­ti­ment i que el delicte d’agressió sexual es definís tan sols per si hi havia con­sen­ti­ment o no, sense esta­blir dife­rents cate­go­ries en funció de si va exis­tir violència o inti­mi­dació o es va actuar sobre una víctima amb volun­tat anul·lada, era un avenç que fa anys des d’instàncies euro­pees es va reco­ma­nar per evi­tar blan­que­jar o mini­mit­zar mol­tes situ­a­ci­ons d’agressió sexual que amb el Codi Penal antic eren con­si­de­ra­des situ­a­ci­ons d’abús. Tenint en compte que en la major part de les situ­a­ci­ons de violència sexual (entre un 70 i 80% segons diver­sos estu­dis), les vícti­mes es que­den para­lit­za­des com a res­posta davant d’aquesta situ­ació traumàtica en la major part de situ­a­ci­ons de violència sexual, l’agres­sor o els agres­sors no uti­lit­zen la violència física ni la inti­mi­dació. I per tant aques­tes són cata­lo­ga­des com abús sexual. I aquí hi ha una greu deri­vada, i és que amb la reforma de la llei apro­vada aquesta set­mana amb els vots de la dreta, la dona haurà de tor­nar a fer front a inter­ro­ga­to­ris que posa­ran la seva reacció i acti­tud en el cen­tre. A debat altre cop. I haurà de fer front a pre­gun­tes dures per pro­var la gra­ve­tat de l’agressió. 

La pro­posta soci­a­lista que reforma la llei crea de nou els dos tipus d’agressió: una més lleu (sense violència i inti­mi­dació que s’equi­para a l’antic abús sexual) i una de més greu (quan sí que con­cor­rin algu­nes d’aques­tes cir­cumstàncies i que vin­dria ser l’agressió sexual de l’antic Codi Penal). La pro­posta d’Uni­des Podem, i a la qual dona­ven suport Bildu i ERC, defen­sava que l’impor­tant i cen­tral era si hi havia con­sen­ti­ment o no, inde­pen­dent­ment de l’ús de la força o la violència que podien esde­ve­nir una agreu­jant.

L’espec­ta­cle polític que hem pre­sen­ciat aquests dies ha estat duríssim, perquè altre cop els drets de les dones han esde­vin­gut una arma llancívola per als interes­sos par­ti­da­ris. Altre cop l’opo­sició ferma i cruel d’una bona part del sis­tema judi­cial, que anco­rats en unes mira­des patri­ar­cals del dret i en el fons de les rela­ci­ons sexu­als i de la vida mateixa, han trin­xat el que supo­sava un gran avenç per a les vícti­mes de violències sexu­als i, és clar, de totes les dones. Un des­co­nei­xe­ment d’un pro­blema estruc­tu­ral que altre cop ha gua­nyat la par­tida. No és casual el nivell de virulència i con­fron­tació que ha gene­rat aquesta llei perquè tocava el nucli dur del sis­tema d’opressió.

Avui alguns esta­ran molt satis­fets, moltíssims, però mol­tes altres, mol­tes dones, mol­tes enti­tats que tre­ba­llen pels drets de les dones, mol­tes pro­fes­si­o­nals que acom­pa­nyem les vícti­mes en aquests pro­ces­sos judi­ci­als tan feri­dors i revic­ti­mit­za­dors, ens tocarà sos­te­nir un sen­ti­ment de des­es­pe­rança perquè altre cop els nos­tres drets han patit un clar retrocés. Som trin­xera i sabem que acon­se­guir la igual­tat passa per la lluita diària, però aquesta esto­cada era abso­lu­ta­ment inne­cessària. Hi havia marge de millora en la llei per no haver d’entrar a tocar el cor de la norma, i sobre­tot evi­tar el mis­satge social i el reforç a un sis­tema patri­ar­cal que s’ha produït amb aquesta reforma.

Tot i aquesta pro­funda decepció, no podem obli­dar que la llei de lli­ber­tat sexual és una norma inte­gral que aborda mol­tes qüesti­ons, com el dret a la repa­ració (essen­cial per a una recu­pe­ració com­pleta de les vícti­mes), aju­des econòmiques per a les super­vi­vents o els can­vis en la pre­ser­vació de les pro­ves per poder denun­ciar després d’un temps de reflexió els ser­veis de cri­sis 24 h o l’edu­cació afec­ti­vo­se­xual de forma trans­ver­sal, entre d’altres. Cal amb urgència imple­men­tar aquesta llei, perquè men­tre ens fan per­dre en debats i llui­tes polítiques, les violències sexu­als no ces­sen.