Aigua i municipals

He sen­tit dir a molts polítics que la muni­ci­pal ha estat la millor etapa de la seva car­rera pro­fes­si­o­nal, per allò de la pro­xi­mi­tat, la satis­facció de ser­vir els veïns del propi poble o ciu­tat, les con­ver­ses a peu de car­rer, etc., etc. És veri­tat també que en aquesta gestió de quilòmetre zero hi ha, per als ciu­ta­dans, més opor­tu­ni­tat de fis­ca­lit­zar sobre el ter­reny l’obra de l’ajun­ta­ment de torn. Crec que, aquest any, a part de satis­fer les neces­si­tats dels veïns –espe­ci­al­ment els més vul­ne­ra­bles–, de fer fun­ci­o­nar els ser­veis i pro­jec­tar el muni­cipi, el punt pri­o­ri­tari dels pro­gra­mes hau­ria de ser, sobre­tot ara, expli­car qui­nes actu­a­ci­ons es pro­po­sen per pal·liar els efec­tes més alar­mants de l’emergència climàtica, com ara la manca d’aigua que ens amenaça. Segu­ra­ment mol­tes de les mesu­res que s’han de pren­dre en aquest àmbit neces­si­ten coor­di­nació o finançament d’altres admi­nis­tra­ci­ons, però als veïns ens hau­ria de pre­o­cu­par saber què pen­sen fer els nos­tres ajun­ta­ments per afron­tar aquesta crisi i per pre­ser­var l’entorn natu­ral. I una altra pri­o­ri­tat sovint igno­rada que no hauríem de dei­xar pas­sar: man­te­nir nets i endreçats els nos­tres pobles i ciu­tats! Això també és dig­ni­fi­car i millo­rar les con­di­ci­ons de vida i el benes­tar de tots els habi­tants.