Tàrraco Viva

No són qua­tre eixe­le­brats dis­fres­sats de romans i jugant a llui­tes de gla­di­a­dors. Ni tam­poc no és una de les tan­tes fires temàtiques d’aires històrics que es mun­ten arreu. Tàrraco Viva, la fira de divul­gació històrica de Tar­ra­gona, és una altra cosa. Aquest dilluns va començar la que és la vint-i-cin­quena edició. Durant aquest temps, Tàrraco Viva ha divul­gat la història i el patri­moni de la ciu­tat a par­tir del conei­xe­ment científic i del rigor, i uti­lit­zant una gran quan­ti­tat de for­mats, com ara els monòlegs històrics i els pro­jec­tes edu­ca­tius que han estat expor­tats a altres equi­pa­ments del nos­tre país i d’Europa. L’esde­ve­ni­ment és un refe­rent en l’àmbit euro­peu i Tar­ra­gona és la ciu­tat amb més grups de recre­ació històrica d’Europa. Els orga­nit­za­dors, amb l’incom­bus­ti­ble Magí Serit­jol al cap­da­vant, tenen clar que no n’hi ha prou amb con­ser­var el patri­moni (si és que es con­servés tal com toca), sinó que sense la divul­gació i demo­cra­tit­zació del conei­xe­ment històric es perd una gran part del seu valor. Per ell, mirar el pas­sat sem­pre és una bona manera per pen­sar el futur. “Ser his­to­ri­a­dor és llui­tar con­tra l’arrogància del pre­sent”, va dir l’his­to­ri­a­dor Patrick Bouc­he­ron. Fins al dia 21, si pas­se­gen per Tar­ra­gona, en veu­ran uns quants de per­so­nat­ges amb roba i arma­dura de sol­dat romà; d’homes i dones amb togues i túniques; de res­tau­rants que explo­ren els orígens de la cuina antiga. Tàrraco Viva és molt més que un entre­te­ni­ment: ha acon­se­guit crear un pro­ducte cul­tu­ral de qua­li­tat. I en una ciu­tat on la cul­tura i la gestió del patri­moni són dor­mi­le­gues, el valor es mul­ti­plica.