Tàrraco Viva

No són quatre eixelebrats disfressats de romans i jugant a lluites de gladiadors. Ni tampoc no és una de les tantes fires temàtiques d’aires històrics que es munten arreu. Tàrraco Viva, la fira de divulgació històrica de Tarragona, és una altra cosa. Aquest dilluns va començar la que és la vint-i-cinquena edició. Durant aquest temps, Tàrraco Viva ha divulgat la història i el patrimoni de la ciutat a partir del coneixement científic i del rigor, i utilitzant una gran quantitat de formats, com ara els monòlegs històrics i els projectes educatius que han estat exportats a altres equipaments del nostre país i d’Europa. L’esdeveniment és un referent en l’àmbit europeu i Tarragona és la ciutat amb més grups de recreació històrica d’Europa. Els organitzadors, amb l’incombustible Magí Seritjol al capdavant, tenen clar que no n’hi ha prou amb conservar el patrimoni (si és que es conservés tal com toca), sinó que sense la divulgació i democratització del coneixement històric es perd una gran part del seu valor. Per ell, mirar el passat sempre és una bona manera per pensar el futur. “Ser historiador és lluitar contra l’arrogància del present”, va dir l’historiador Patrick Boucheron. Fins al dia 21, si passegen per Tarragona, en veuran uns quants de personatges amb roba i armadura de soldat romà; d’homes i dones amb togues i túniques; de restaurants que exploren els orígens de la cuina antiga. Tàrraco Viva és molt més que un entreteniment: ha aconseguit crear un producte cultural de qualitat. I en una ciutat on la cultura i la gestió del patrimoni són dormilegues, el valor es multiplica.