Qui no arrisca sí que pisca

Portem ja uns quants dies de campanya electoral, i la sensació, en general, és que l’estratègia majoritària dels partits es basa a no arriscar més del compte i esperar que una ficada de pota del rival els acabi beneficiant. En un marc general en què les majories absolutes també passen per un període de sequera, cada vot compta i cada errada penalitza moltíssim. Per això ens trobem davant d’una campanya força conservadora, sense gaires originalitats i amb intervencions mesurades que no surten del guió. Poques estridències i un cos a cos moderat, sabedors que les aritmètiques seran variables i mai se sap amb qui convindrà més pactar després del 28-M. Una campanya descafeïnada. Insulsa, per què no dir-ho? Tergiversant la dita, creuen que qui no arrisca sí que pisca.