Terraplanisme lingüístic

De la llibertat, els drets humans i la democràcia se’n fan solemnes declaracions de principis, enèrgiques reivindicacions i adhesions incondicionals, que es converteixen en xerrameca pura quan es tracta de preservar altres valors que algú, en algun moment de la història, va considerar que eren superiors. Un exemple clar és la indivisible unitat d’Espanya, la seva nació i sobirania, que sota la disfressa d’una Constitució democràtica no és altra cosa que un totalitarisme nacional heretat directament de quan els reis manaven per voluntat i encàrrec directe de Déu Nostre Senyor. Es pot entendre que Espanya no vulgui que Catalunya se’n separi, però no que parli de llibertat, democràcia i drets, mentre es nega en rodó a parlar d’autodeterminació i condemna a presó uns governants escollits per fer un referèndum sobre la independència de Catalunya. Doncs una cosa similar passa amb la llengua. Espanya, de mil maneres diferents i amb una constància secular, imposa el castellà als territoris amb llengües pròpies diferents –com ara Catalunya– i no és per amor a la llibertat, respecte a la diversitat cultural o inspiració democràtica, ni tan sols per interès en el patrimoni lingüístic; ho fa per imperialisme polític i cultural o, el que és el mateix, per una concepció supremacista i sectària que menysprea profundament allò que no és la nació espanyola i la seva llengua, el castellà. França porta segles fent fil per randa el mateix, com acaba de demostrar, una vegada més, prohibint usar el català als alcaldes i regidors de la Catalunya del Nord en els plens municipals. Liberté, égalité, fraternité... démocratie, però en francès perquè és l’idioma oficial que ens hem donat tots. Hi ha vida intel·ligent més enllà d’aquest terraplanisme; mirin si no Suïssa, que parla en francès, alemany, italià i romanx; o Bèlgica, que ho fa en francès i neerlandès. Imposar una llengua, per llei o pels fets, és totalitarisme, i davant del totalitarisme només hi ha una alternativa digna, que és la resistència, la convicció i l’activisme, o si ho prefereixen, la llibertat, l’autoestima i la responsabilitat.