La font eixuta

Tinc un indi­ca­dor per­so­nal per valo­rar l’estat de la sequera. És una font que recull les aigües dels pri­mers con­tra­forts de les Gavar­res, a tocar del nucli de Cassà. Fa mesos que, quan hi passo per endin­sar-me al massís, no hi raja ni un bri d’aigua. Cert és que en con­di­ci­ons cli­ma­tològiques nor­mals l’aigua hi cau amb par­simònia, ja sigui amb forma d’un rajolí esfi­la­gar­sat o d’un dego­teig que fa plim-plim. A les Gavar­res tot hi és amb una mesu­rada modèstia. Ara, però, la font és eixuta com un fre­gall. De la falta d’aigua se’n res­sen­ten les fonts, els gorgs, les deus, els camps i els bos­cos i la seva ver­dor. Se’n res­sen­ten el pai­satge i l’eco­no­mia rural. I se’n res­sen­ten les pas­se­ja­des, perquè fa mal al cor veure uns bos­cos tan pan­sits. Que torni l’aigua!