Planyeu els hereus

“Pla­nyeu hereus, here­ves i pubi­lles” hau­ria estat un títol massa llarg. Oh, que can­sats estem de l’admi­nis­tració arbitrària i exces­siva d’aquesta “covarda, vella, tan sal­vatge terra”. La rea­li­tat s’escriu en prosa i inten­taré resu­mir-la en un arti­cle, a veure si me’n surto. Pri­mer se’t mor la mare. Després del minut zero, quan aca­bes d’aco­mi­a­dar una per­sona que esti­mes, has de fer front a un llis­tat ingent de tot el que et cal fer per satis­fer les deman­des de l’admi­nis­tració. D’entrada pen­ses que tens sort: la mare va pagar una asse­gu­rança en vida per cobrir totes les des­pe­ses de la funerària i la tra­mi­tació de docu­ments en una ofi­cina bancària que pro­me­tia una asse­gu­rança des­lliu­rada i feliç –Segur­Caixa.

La funerària res­pon bé i ho agra­ei­xes. Ben aviat, però, t’ado­nes de la teva ingenuïtat. L’enti­tat bancària està obli­gada per llei a blo­que­jar la part pro­por­ci­o­nal del compte cor­rent de la mare, com a premi de con­so­lació. A més, qui hau­ria de tra­mi­tar la docu­men­tació –Segur Ades­las-pòlissa Caja­sol– t’envia un mis­satge electrònic que et noti­fica el que tra­mi­tarà: cer­ti­fi­cat lite­ral de defunció, cer­ti­fi­cat lite­ral de matri­moni i nai­xe­ment, cer­ti­fi­cat d’asse­gu­rança de cober­tura de decés, baixa a la segu­re­tat social, rebuts de con­tri­bució, drets de nínxols del cemen­tiri, tot i que la mare vol ser inci­ne­rada... Tot ple­gat és neces­sari per obte­nir el cer­ti­fi­cat d’últi­mes volun­tats que s’expe­deix a la capi­tal del regne. Només reps la mei­tat de docu­ments i acon­se­guei­xes la resta a base d’anar-la recla­mant men­tre passa de tot: a les últi­mes volun­tats que arri­ben consta que la mare no va fer tes­ta­ment. Per sort, en tenies una còpia.

Tor­nes a la case­lla de sor­tida: nova tra­mi­tació i van pas­sant dies fins que s’esmena. Ara sí, ja poden pre­pa­rar el paper d’accep­tació d’herència. Men­tres­tant nete­ges la pro­pi­e­tat que has here­tat, un petit ter­reny i una casa de planta baixa que vols ven­dre. Al regis­tre de la pro­pi­e­tat no consta cap valo­ració de la finca. Amb la immo­biliària con­ve­niu a posar un preu de venda asse­qui­ble. Ets afor­tu­nada perquè surt un com­pra­dor, però, després de fer les arres, et noti­fi­quen des de la nota­ria que el regis­tre ha posat un preu a la finca força supe­rior al que tu l’estàs venent i que, si no hi estàs d’acord, t’aguan­tes. No pen­ses fer cap recla­mació, vols evi­tar un nou via­cru­cis admi­nis­tra­tiu. Pagues l’import nota­rial prou copiós pel docu­ment d’accep­tació d’herència. Has d’estar con­tenta que t’hagin atès bé. Ja podràs recla­mar al banc que et torni l’“extorn”, que és el roma­nent que queda del que la mare va pagar per l’asse­gu­rança.

T’has tret un pes de sobre, però la il·lusió d’alleu­ja­ment dura poc: hauràs de pre­sen­tar el docu­ment d’accep­tació d’herència i fer una instància a l’ajun­ta­ment per poder pagar la plusvàlua, que no la tra­mita l’ajun­ta­ment sinó l’ofi­cina de Xaloc cor­res­po­nent. La noia que t’atén a l’ajun­ta­ment és ama­ble i t’ho explica: t’envi­a­ran una noti­fi­cació amb un codi de bar­res perquè puguis fer la liqui­dació. Quant solen tar­dar? T’adver­teix que Xaloc té liqui­da­ci­ons pen­dents de l’any 2021! O sigui que poden pas­sar mesos o fins i tot anys. Ja t’arri­barà la noti­fi­cació un dia d’aquests. Però tu has de pagar en un ter­mini màxim d’un mes, que si no et pena­lit­zen. Quina eficiència i sen­tit de ser­vei al ciu­tadà. Encara et queda pre­sen­tar els docu­ments per fer la liqui­dació d’impos­tos a la Gene­ra­li­tat. Men­tres­tant som­rius, no pen­ses mal­gas­tar més ener­gia, perquè has de fer el dol i no et dei­xen. Perquè ets ciu­ta­dana d’un dels estats més rics d’Europa, on s’hi viu de nas­sos i on hi ha una mul­ti­ad­mi­nis­tració que s’ha de sos­te­nir. Un país amb un dèficit fis­cal de mari­as­santíssima on els ciu­ta­dans que here­ten una petita pro­pi­e­tat –fruit de la suor de tre­ba­lla­dors pro­le­ta­ris que van arri­bar a l’esta­tus de classe mit­jana– són con­si­de­rats rics, perquè cal pagar des­pe­ses i, quan cal, mala admi­nis­tració d’aquí i d’allà, i sos­te­nir el sis­tema. Una soci­e­tat on els nou­vin­guts –pels qui sem­pre has sen­tit empa­tia– poden estar més ben asses­so­rats i lliu­res d’impos­tos que tu, que no ets sos­pi­tosa de pertànyer a la dreta ni a l’extrema dreta. Quina eufòria: for­mes part de la classe opu­lent del país. Hau­ries d’estar pletòrica: fent cons­tar a l’escrip­tura de com­pra­venda que l’import obtin­gut és infe­rior al que van cal­cu­lar al regis­tre i que consta en la liqui­dació de plusvàlua, evi­taràs tor­nar a pagar de més. De què et quei­xes? Paga, paga, paga, pagano. Sim­fo­nia ina­ca­bada de Cat­ho­ven.