On són?

L’any 1955 Pete Seeger, nord-americà, escriu contra la guerra una cançó que Marlene Dietrich fa molt popular. Where have all flowers gone? Eren anys en què certs “vencedors” parlaven, com ara, de pors i d’armes.

On són les flors? Les noies les han collit totes.

I on són les noies? Totes elles, totes, tenen jove.

I on són els homes? Tots ells són a la guerra.

I on són els soldats? Tots ells són a la tomba.

I on són les tombes? Totes elles han florit.

I les flors? Les noies les han collit.

Diuen que quan la guerra es va donar oficialment per acabada, la pujant indústria de l’armament es va entristir i va començar a buscar nous mercats i, per trobar-los o crear-los, nous enemics i conflictes, un joc molt bèstia al qual massa s’han adscrit. L’any 1945 els Estats Units havien llançat, lluny de casa seva, dues bombes atòmiques diferents sobre població civil, veritable banc de proves i ànsia de poder absolut. L’any 1949 es crea l’OTAN, l’any 1955 respon el Pacte de Varsòvia; l’any 1991 es desfà el Pacte de Varsòvia, l’any d’aquí i ara l’OTAN insta cada vegada més a créixer en armes i en guerres on provar-les, millor lluny de casa. Volem pau. Quan predicarem amb l’exemple?