Narcisistes impostors

Ara que acaben d’estrenar la pel·lícula Marco, una història basada en la vida de l’impostor Enric Marco, el qual va ser capaç d’inventar unes vivències com a supervivent d’un camp de concentració. Va presidir l’associació Amical Mauthausen, va arribar a fer diferents conferències en escoles i fins i tot el van escoltar al Congrés dels Diputats. El van guardonar amb la Creu de Sant Jordi, màxima distinció de Catalunya. Aquesta història m’ha fet recordar un article de la periodista Tura Soler, a El Punt Avui, amb data del 5 de novembre, pocs dies després de la dana, on feia referència a un missatge a les xarxes d’un tal Narcís Vidal i Estrany. Ell assegurava ser un reputat forense, expert identificant víctimes de tsunamis i altres catàstrofes, i explicava que, tot i el seu oferiment, a València no el van voler, i creia que això no va ser encertat, ja que, segons ell, és un gran professional. Però la realitat és que aquest senyor no és forense sinó que és un dentista jubilat. Quants impostors són capaços de fer-nos creure en moments tan tràgics com camps de concentració, la dana, que malauradament a qui els ha tocat viure aquestes tragèdies a la seva pell potser no poden entendre que hi hagi persones sense escrúpols ni empatia, inventors d’una farsa, capaços de creure’s ells mateixos les seves fabulacions.

Tot el que ens arriba és veritat o cal posar en qüestió i analitzar abans no ens ho creiem?