El perdó no implica l’oblit

Fa poc ens han comunicat que els agents de la Policía Nacional espanyola que van agredir –sense preavís– centenars de persones indefenses l’1 d’octubre del 2017 a la porta del col·legi Verd de Girona també queden impunes: sobreseïment per aplicació de la llei d’amnistia. Desentendre-se’n em sembla la sentència més injusta: és l’ombra dels qui tenen la paella pel mànec, autoritzats a reprimir bestialment qualsevol camí de llibertat. Aquell dia, jo hi era. Aquesta prova la signo com a vertadera: vimeo.com/xserra/octubre2017. Venien com drogats de ràbia. Hi vaig parlar: una pena, uns pobres homes. La seva violència aquell matí era la dels “a por ellos”. Els més responsables, els qui els van manar. Qualsevol observador no corromput i coratjós s’hi enfrontaria: caldrien jutges a l’altura. Per Nadal, tots ens fem una mica millors: convé perdonar. Llegeixo a Germans tots (l’encíclica del papa Francesc) que perdonar “permet buscar la justícia sense caure en el cercle viciós de la venjança ni en la injustícia de l’oblit” (sic!, n. 252). Perseveraré en la denúncia judicial dels fets gravíssims d’aquell dia (fets, no opinions). Del papa (n. 250): “Els qui perdonen de veritat no s’obliden, però renuncien a ser posseïts per aquesta mateixa força destructiva que els ha perjudicat. Trenquen el cercle viciós, frenen l’avenç de les forces de la destrucció.” No cal ser cristià, cal ser humà: “El perdó no implica oblit.” (sic!) I, per si serveix als abduïts per la catalanofòbia, “pot perdonar fins i tot el qui es resisteix al penediment i és incapaç de demanar perdó”. Que tinguin sort!