No passarà res

No passarà res. O gairebé res. Segur. Com que ara els càstigs s’han convertit en “conseqüències”, els mecanismes repressors per a frenar les conductes criminals estan passant a millor vida. Qualsevol mesura punitiva ha de passar pel tamís rousseaunià de la psicopedagogia positiva que defensa la bondat intrínseca de l’home i la seva capacitat de reinserció. En el cas que ens ocupa, tres menors d’un pis tutelat a Badajoz, d’entre 14 i 17 anys (deixem-ho clar: són xavals, no pas nens) van colpejar i estrangular la seva educadora (de 35 anys). Conseqüències? Probablement, algun curset de gestió emocional, una multa que no assumiran mai i alguns mesos d’internament que quedaran reduïts a la mínima expressió per bona (?) conducta. Sí, ja sé que són menors i s’han de respectar els seus drets, els mateixos que tenia la víctima i que ells, pobrets, van anorrear de forma despietada. Sí, segur; no passarà res. Com (quasi) sempre.