Ha quedat palès que coses tan senzilles com ara pagar les compres, fer una trucada, tenir una llanterna, escoltar la ràdio o veure la televisió per saber el que està passant, en moments molt crítics, són a dins del totpoderós telèfon mòbil, que a més necessita una recàrrega. De sobte ens deixa incomunicats del tot, assolats; no obstant, incrèduls, ho intentem tot, i plens d’angoixa teclegem frenèticament, mirem la pantalla aclaparats, movem l’aparell inútilment en totes direccions per aconseguir senyal. Doncs bé, l’estri que no abandonem mai ens abandona al bell mig del caos. A veure si aquesta situació ens fa adonar-nos de com de vulnerables i febles som. Potser no hauríem de menysprear els mitjans del passat que ens poden resoldre el present.