Girona acaba de ser la capital mundial del gravel, amb 4.500 ciclistes en quatre proves de diferents quilometratges. L’esdeveniment ha tingut un fort impacte econòmic en hotels, restaurants, comerços i l’empresa organitzadora mateixa. Res a dir: benvingut sigui l’esport i l’activitat econòmica. Ara bé, el president del Consorci de les Gavarres –també alcalde d’un municipi per on passaven les proves– expressava preocupació per la degradació del bosc i dels camins pel pas constant de ciclistes. D’aquí en sorgeix una pregunta lògica: ¿no és d’esperar que una prova d’aquesta magnitud, que passa majoritàriament per les Gavarres, compti amb tots els permisos dels propietaris, ajuntaments i la federació de ciclisme? Suposem que sí. Però és inevitable detectar una contradicció preocupant. Els qui practiquem BTT de manera habitual ens trobem amb senyals, pressions i actuacions dels Agents Rurals per queixes de propietaris privats. Se’ns acusa de degradar camins i obrir corriols sense permís. Nosaltres invertim temps, diners i esforç a netejar senders abandonats, retirar arbres caiguts i mantenir en bon estat trams que estarien envaïts per la bardissa. La sensació és que quan hi ha negoci i repercussió econòmica, tot es permet. Quan vols gaudir de la natura amb respecte i col·laboració, et converteixes en sospitós. Què degrada més el bosc? ¿El pas de 4.500 bicicletes durant tres dies seguits o bé la feina de manteniment i respecte que fem tot l’any molts aficionats a la BTT, sovint en silenci i amb passió? Potser toca tractar aquest tema amb una mica més d’equitat i sentit comú.