Que tingueu sort!
Pot semblar una frase molt senzilla, però no ho és. Pot semblar que vulgui cantar una cançó, però tampoc. Són tres paraules dites de cor com a declaració de bones intencions. Al mes de juny és habitual que l’estudiantat de quart curs, dels graus que la Universitat de Girona ofereix, celebrin la seva festa de graduació. Algunes facultats amb més entusiasme i dots organitzatius que d’altres, però una nova promoció de cada especialitat es gradua i això s’ha de celebrar, ja que és un moment vital que deixa, sens dubte, petjada emocional. Han passat uns anys des que van viure aquell difícil moment amb pensaments que passejaven per les seves ments i que a vegades eren completament oposats a allò que volia la seva família. També emocions que anaven despertant mentre visualitzaven el seu futur desitjat. Aquesta seqüència de pensaments i emocions van configurar la decisió que en la festa de graduació compleix la satisfacció d’haver-hi arribat. Elles busquen un outfit elegant i sensual, sovint amb vestits llargs, d’un mateix color, amb un tall al costat dret per deixar entreveure la cama o amb un escot generós a l’esquena, que permet també posar-hi un collaret singular d’aquells que dissenya la Roser Martínez. Ells solen comprar-se la primera americana, i alguns fins i tot la primera corbata, caminen i parlen diferent, els puja l’autoestima; m’encanten, sembla que de cop s’hagin fet més grans i responsables.
Demà la Facultat de Turisme es posa de gala i m’entusiasma la idea de veure’ls. Se’m barreja una doble sensació perquè sento aquella emoció de la nostàlgia de quan estava també a punt d’acabar els meus estudis universitaris amb una muntanya de somnis per fer realitat, amb l’emoció de la sorpresa i el sentiment d’orgull d’aquesta nova generació que ha de liderar el món i que ja ens està ensenyant que una altra manera de viure és possible. Si el llegat més gran que li podem donar a les persones que estimem és el nostre temps i la nostra atenció, aposto per guiar aquest nou talent que entra en el mercat laboral a ser les persones que realment volen ser i a perseguir els seus somnis.
