L’alè d’Ayuso al clatell

Feijóo, més que un candidat al govern, sembla un pinxo que acusa de mentir els altres mentre ell es creu autoritzat a saltar-se qualsevol obstacle i arribar a l’objectiu final: la salvació de l’Espanya eterna; més ben dit, la pròpia salvació. Durant la campanya assegurava: “Cuando yo sea presidente.” Ho tenia tot apamat, a part de derogar lleis i fer retrocedir els avenços socials quaranta anys, es pensava que des de l’alta institució no hauria de donar explicacions a ningú i que podria enganyar a tothom quan se li preguntava pel que cobrava des que va ingressar al Senat; i per què no? Al cap i a la fi, Juan Carlos com a rei també ha reclamat barra lliure. El serial va començar al juny, quan li van demanar si rebia un sobresou a més del de senador, i ell es va fer l’interessant allargant la resposta fins que al juliol es va descobrir que, a part dels 71.110 euros del càrrec institucional, el PP li n’ingressava 39.260 com a despeses de representació. Teòricament aquí es va acabar la polèmica. De totes les maneres possibles l’interessat va dir que aquells eren els seus emoluments totals. Ara s’ha descobert que cobrava un altre suplement de 31.850 com a president del grup parlamentari. Quan en plena cursa electoral se’l va enxampar en diverses falsedats i tergiversacions, va puntualitzar que no eren mentides, només inexactituds; després d’aparèixer les seves fotografies amb el narcotraficant Marcial Dorado, primer va dir que no el coneixia i després va acabar puntualitzant que quan es van prendre les imatges el bon home no es dedicava als estupefaents, sinó que era un simple contrabandista de tabac. No sabem si viu en una realitat virtual o impostada, però sí que entenem que intenti la investidura; què li queda, si no? L’alè d’Ayuso al clatell.