D'esvoranc en esvoranc, fins on?

Ahir cen­te­nars de pas­sat­gers van tor­nar a patir un cal­vari per des­plaçar-se per l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona. La nove­tat és que, en aquesta ocasió, fins i tot es va haver de tallar la cir­cu­lació dels Fer­ro­car­rils de la Gene­ra­li­tat. Les obres del túnel del TGV que es cons­tru­eix paral·lel al tram de les vies que passa per Bell­vitge han anat pro­vo­cant diver­sos esvo­rancs que han amenaçat la segu­re­tat dels trens que cir­cu­len pel cos­tat. Totes les alar­mes s’han dis­pa­rat i el minis­teri de Foment ha accep­tat con­si­de­rar pren­dre una decisió que fins ara havia vol­gut evi­tar: la reducció o la supressió del trànsit fer­ro­vi­ari.

Només el minis­teri i Adif dis­po­sen de les dades que per­me­trien valo­rar degu­da­ment aquesta decisió. És a dir, és pos­si­ble que la causa bàsica de tant de des­propòsit siguin les pres­ses exces­si­ves amb què han de tre­ba­llar les cons­truc­to­res perquè final­ment el TGV arribi a Bar­ce­lona el dia 21 de desem­bre. El mateix pre­si­dent del govern de l’Estat, José Luis Rodríguez Zapa­tero, s’hi va com­pro­me­tre i, a tocar d’unes elec­ci­ons, un ajor­na­ment podria impli­car un des­gast per a les aspi­ra­ci­ons soci­a­lis­tes. Si això fos així, només cal­dria tre­ba­llar sense tan­tes pres­si­ons. Renfe no hau­ria de reduir o supri­mir el ser­vei de la línia que va de Sants a Sant Vicenç de Cal­ders.

Però podria ser que ni tan sols tre­ba­llant més len­ta­ment s’acon­seguís la segu­re­tat necessària perquè els trens con­ven­ci­o­nals puguin con­ti­nuar cir­cu­lant al cos­tat de les obres del TGV. Ales­ho­res cal­dria pren­dre una mesura alta­ment impo­pu­lar i assu­mir-ne les con­seqüències. El minis­teri de Foment i el secre­tari d’Estat d’Infra­es­truc­tu­res, Víctor Morlán, tenen la paraula. I con­vin­dria dei­xar de banda con­si­de­ra­ci­ons estric­ta­ment elec­to­ra­lis­tes.

Sigui com sigui, els fets han demos­trat la poca con­sistència de les decla­ra­ci­ons del pre­si­dent Zapa­tero. El caos que pateix Renfe en aquests moments a Bar­ce­lona no és exclu­si­va­ment el resul­tat d’“anys de desin­versió” atribuïbles al PP. Això només és cert en part. Els errors, les impre­vi­si­ons, les pres­ses i els inci­dents con­ti­nus de tot el ser­vei s’expli­quen per més cau­ses. Com ara la ine­ficàcia a l’hora de pro­jec­tar i des­ple­gar les obres del TGV.