El suflé de Colón

Fins aquesta set­mana la Plaza Colón de Madrid era un san­tu­ari de la dreta espa­nyola. No només perquè hi oneja la ban­dera més gran d’Espa­nya des que Aznar la hi va his­sar fa més de vint anys, sinó perquè havia aco­llit mani­fes­ta­ci­ons emblemàtiques: el 2007 ja s’hi va mani­fes­tar Rajoy per denun­ciar la “clau­di­cació” de Zapa­tero davant d’ETA, el febrer del 2019 s’hi va fer la cone­guda “mani­fes­tació del tri­fac­hito” del PP, Vox i Cs per avor­tar les nego­ci­a­ci­ons amb l’inde­pen­den­tisme català, ara fa dos anys va aco­llir una mani­fes­tació con­tra els indults als líders cata­lans, i Vox l’ha uti­lit­zat diver­ses vega­des per fer-hi actes de cam­pa­nya elec­to­ral.

La Plaza Colón, la més gran de Madrid, està estratègica­ment situ­ada en una inter­secció de bar­ris on els par­tits de dre­tes tri­om­fen: Sala­manca, Cham­berí i Retiro. És, doncs, el lloc ideal de pele­gri­natge d’ultra­dre­tans, reac­ci­o­na­ris i cata­lanòfobs. O hauríem de dir “era”, perquè Feijóo ha con­vo­cat per diu­menge que ve la mani­fes­tació con­tra l’amnis­tia a la plaça de Felipe II, al barri de Goya de Madrid, una plaça amb un afo­ra­ment de 12.300 metres qua­drats, molt per sota dels 37.000 metres qua­drats de la Plaza Colón.

Sem­bla evi­dent que Feijóo tenia por de no omplir Colón i per això ha triat un altre emplaçament. No és estrany: si a la mani­fes­tació del 2019 van ser 45.000 mani­fes­tants, a la del 2021 con­tra els indults van ser 25.000 per­so­nes, segons la Policía Naci­o­nal. La con­clusió és, doncs, que qui es desin­fla als car­rers és la dreta espa­nyola, i que aquell suflé que havia de ser el procés, de moment només es veu entre els adep­tes a Colón.