‘La vida de Brian 2’

Aquests dies al voltant del debat per la investidura d’un president espanyol a Madrid, i del debat de política general a Catalunya, sembla que seguim un serial escrit pels Monty Python. Hem vist com Aznar, Ayuso i Abascal esmolaven els seus punyals per si Feijóo normalitzava res que provingués de l’anti Espanya Puigdemont. Hem vist com González, Guerra i García-Page enfonsaven els seus punyals a l’esquena del cínic Sánchez mentre mantenen l’amenaça de tallar-li el coll en el segon round s’hi pronuncia la prohibidíssima paraula “amnistia” o pitjor, la satànica paraulota “autodeterminació”, mentre s’aprovava a contracor la infàmia que es pogués parlar al Congrés amb les llengües destructores de la “llengua comuna”, cosa viscuda per molts d’ells com una derrota del nacional-catolicisme, com han reblat els bisbes espanyols sortint en tromba contra qualsevol doctrina que imparteixi cap forma d’exculpació: visca l’infern espanyol de la Santa Inquisició. I Junqueras, amb un atac de gelosia pel protagonisme de l’esmunyedís espia rus –segons Rufián–, deixa en total solitud Aragonès en el debat de política general i es planta sota el frontispici triangular del Congrés per anunciar que l’amnistia ja està pactada, no fos cas que el fugitiu s’anotés el punt. Però l’altre signant del suposat pacte, el PSOE, ho nega i difon que Junqueras en realitat està boicotejant el possible pacte. Més punyals volant per l’escenari. Des de la direcció de l’ANC han fet un nou gir de guió i proclamen ara que l’amnistia és una pèrfida trampa que evitaria el càstig del Tribunal Europeu contra el Regne d’Espanya. I sense agafar aire, acabant la frase anterior exigeixen que un cop s’aprovi l’amnistia-trampa –que no volen que s’aprovi– que el Parlament de Catalunya ha d’aixecar la DUI o convocar eleccions. Es veu que ja deuen tenir a punt la llista cívica antipolítics.