PSOE enfangat

La sor­pre­nent ofen­siva de Hamas en ter­ri­tori con­tro­lat per Israel ha eclip­sat par­ci­al­ment la mani­fes­tació de l’espa­nyo­lisme. Si del que es trac­tava era de res­pon­dre a una crida a sal­var Espa­nya, que està en un perill major que el 2017, la res­posta ha estat molt menor que la d’aquell any. Un dels interes­sos era saber el nom­bre dels mani­fes­tants pro­vi­nents de àrea metro­po­li­tana, on els vots espa­nyo­lis­tes van can­vi­ant de llista entre el PSOE, Cs, Vox i el PP com a vasos comu­ni­cants depe­nent del con­text. És sig­ni­fi­ca­tiu que el que queda de Cs ara s’esti­gui plan­te­jant tor­nar a pre­sen­tar-se a les elec­ci­ons. Donat l’equi­li­bri pre­cari al Congrés, la decisió de Cs podria tenir con­seqüències aritmètiques impor­tants. Però si per aquesta banda ense­nyen les dents al PSOE, els pro­ble­mes de Sánchez no li paren de créixer per la banda de l’inde­pen­den­tisme. L’estratègia de Puig­de­mont de cobrar per avançat l’empeny a con­ti­nuar nego­ci­ant o bé a sor­tir-ne molt més mal­pa­rat que abans d’entrar-hi. Just al revés del que pas­sava amb la taula del diàleg, ha hagut de fer ces­si­ons con­cre­tes que des­fi­cien l’espa­nyo­lisme sense poder lluir el seu som­riure den­tal amb què anun­ci­ava clau­di­ca­ci­ons de l’altra part: que si han renun­ciat a la uni­la­te­ra­li­tat, que si ha divi­dit l’inde­pen­den­tisme, etc. Just al con­trari, les con­di­ci­ons de Puig­de­mont han pro­pi­ciat –sense pro­po­sar-s’ho– recu­pe­rar una certa uni­tat d’acció. El vai­xell del PSOE a més de veure’s obli­gat a virar el rumb l’endemà de les elec­ci­ons, es troba tapant com pot les vies d’aigua que li obren els seus antics diri­gents a cops de des­tral. Ja no pot retor­nar a port amb el vai­xell intacte. I si el PSOE no obté el govern cen­tral, sap que no dis­posa de les cai­xes dels governs autonòmics per sos­te­nir el seu exèrcit de càrrecs. I té deu­tes mili­o­na­ris.