Sí que fa pudor la merda de muntanya

Tot­hom entén la famosa tor­nada de l’Airet de mati­nada: “La merda de la mun­ta­nya no fa pudor, encara que la reme­nis amb un bastó”? Ahir, a la tria de mulats d’Espi­na­vell, vaig viure una situ­ació sur­re­a­lista. Es va mun­tar un ani­mat debat sobre si calia o no haver avi­sat una pare­lla que mar­xava perquè no tre­pitgés una tifa de cavall, després que això passés. Uns defen­sa­ven que, qui camina per mun­ta­nya, ha de saber on tre­pitja i, per tant, que res d’avi­sar. D’altres, van apos­tar per avi­sar direc­ta­ment els qui esta­ven a punt d’emmer­dar-se per evi­tar-ho en comp­tes de fer un crit d’esglai imper­so­nal. En fi, que el públic urba­nita que ahir va ser a Espi­na­vell va des­co­brir que la merda de la mun­ta­nya sí que fa pudor, con­tra­di­ent la famosa cançó popu­lar.