A Girona no hi ha Castaween

Quina sort tenim, els gironins, de no haver d’entrar en el debat de cada any, sobre què se celebra aquesta nit, en què –diuen– els morts surten de les seves tombes per poder saludar els vius. Ni d’haver de discutir sobre la festa de demà, en què –diuen– els vius hauríem de visitar els morts. A Girona no ens cal posar-hi nom, a aquests costums. No n’hem d’anomenar castanyada, ni hem de resignar-nos a dir-ne Halloween. No ens cal, perquè són Fires.

Per a nosaltres, la benvinguda a la primavera de l’hivern té nom propi, i això ens fa afortunats. Aquestes festes ens assenten la tardor, perquè porten congènita l’aroma de les castanyes i encenen la Devesa de colors. Per recordar els difunts, podem triar l’escenari personal que ens agradi més a l’hora de recrear, si ens lleu, el pont imaginari entre la vida i la mort, que la resta del món occidental s’obstina a batejar amb noms estranys. Girona en festes són els xurros, els xuixos i els panellets que ens compraven, quan érem infants, els que ara no hi són, i per això pensem en ells. Perquè les seves Fires són ara les nostres. Aquest és el nostre ritual espiritual particular.

A més, per reforçar l’escenografia perfecta que és la memòria, comptem amb l’attrezzo que més s’adapti a totes les vides que vulguem viure. Per als romàntics, si busquen un ambient emboirat, el tindran a barraques, de matinada, i amb Sant Feliu i la catedral de fons. I qui sigui més pràctic i s’hi atreveixi, les atraccions dels túnels del terror, també són una opció, si es té el cor bé de salut.

I demà, de bon matí, toca reviure la tradició de Tots Sants. Aixecar-se d’hora, passejar, veure artesans, dinar a casa, i deixar els restaurants als forasters. Repetirem canviant les variables per tal que surti una equació perfecta entre l’abans i l’ara. Anirem a concert, a teatre, a sardanes o a veure pujar el pilar de quatre. Pel camí agafarem la bossa de castanyes i en menjarem només una, que embafen, per degustar aquell sabor de cada any. Aquesta és la nostra castanyada.

En algun lloc de Catalunya, algú s’ha inventat la paraula Castaween per definir aquesta festa tardorenca.

A nosaltres no ens cal. Nosaltres tenim les Fires.