De set en set
Segona fase
Els esdeveniments es precipiten. La intervenció, el cap de setmana, de Pedro Sánchez en el comitè federal del PSOE en defensa de l’amnistia ja va marcar un punt d’inflexió en les negociacions per a la investidura, reblat per la fotografia del tercer dels socialistes, Santos Cerdán, amb l’expresident Carles Puigdemont a Brussel·les. Els socialistes no farien gestos d’aquesta transcendència política si no estiguessin convençuts que el camí perquè Sánchez es mantingui a La Moncloa està pràcticament desbrossat. Perquè tant l’amnistia com la normalització de relacions amb qui ha estat considerat per la dreta i la ultradreta com la “bestia negra” de l’independentisme tindran un cost per al PSOE. Sánchez l’assumeix a canvi de mantenir-se com a president del govern espanyol. En la vigília de Tots Sants, els socialistes també tanquen una entesa amb ERC per la llei de l’amnistia que els republicans admeten que encarrila “decisivament” l’entesa, en espera de tancar la resta de carpetes. I, en la complicada equació per a la investidura faltaria sumar-hi Junts, que tant PSOE com Sumar veuen proper al sí. Avui o demà la presidenta del Congrés, Francina Armengol, podria fixar la data del debat del qual Sánchez en surt com a president del govern espanyol. Però l’arribada a la investidura no serà, com voldrien alguns, a meta. A hores d’ara ja es comença a constatar que començarà una altra fase, igualment difícil. Ni el PP, ni l’ala més conservadora del poder judicial semblen disposats a deixar estar el torcebraç amb el PSOE arran de l’amnistia. I el resultat és difícil de preveure.