Vox té por dels nins cantors de la “republiqueta”

“Quin rei amb més mala traça. Mentre Espanya sofria, sabem que se divertia n’Alfonsete anant de caça. No s’interessava massa si es joves més abrinats morien acribillats pels balassos marroquís com tal que ell se divertís. Que en matassen de soldats! [...]” No és una cançó de Valtònyc, és un fragment de Cançons republicanes, de Pere Capellà i Roca, Batle de malnom. La de Valtònyc diu: “El rey Borbón y sus movidas, no sé si cazaba elefantes o iba de putas [...].”

Pere Capellà va néixer a Algaida el 5 d’agost del 1907. Son pare era sabater i glosador; Llorenç Capellà Garí, li deien. Era d’origen algaidí, però nascut a Llucmajor, i la seva mare, Margalida Roca Vaquer, descendent de Palma. Va tenir dos fills, Marià i Llorenç, i una filla, Francisca. El seu fill, Llorenç Capellà, és l’autor del Diccionari vermell (Moll, Nova Editorial), una àmplia llista de les víctimes de la repressió franquista a Mallorca durant la Guerra Civil, des del 1936 fins al 1939. Acompanyen els noms una petita biografia i el lloc on els van assassinar. Quan es va proclamar la Segona República Espanyola, Pere Capellà va abandonar la idea de ser militar i va decidir estudiar magisteri a l’Escola Normal de Palma. Aquell 1931, el poeta algaidí va escriure Cançons republicanes.

Biel Majoral, també algaidí, canta aquestes cançons. Majoral va ser un dels republicans que es van citar a Sineu per donar la benvinguda a Josep Miquel Arenas. Majoral li va cantar una estrofa de la cançó Camí, camí, que diu:

“Com també pots dir ben fort

que vols viure en llibertat.

Segur que no hi ha més sort,

no perdre la dignitat

i lluita fins la mort.”

En Josep Miquel n’ha fet molt, de camí, massa. Diumenge passat va trepitjar Mallorca després de sis anys d’exili. La seva mare no hi era. Va morir en el transcurs d’aquell llarg camí de tornada. No se’n va poder acomiadar. No com caldria. Li van privar d’aquesta llibertat per haver escrit una cançó coneguda per tots. En la sessió parlamentària de dimarts passat, el diputat d’extrema dreta Sergio Rodríguez va demanar al govern de Marga Prohens què en pensava, del retorn de Valtònyc. Després va arremetre contra el seu advocat, a qui va titllar de “terrorista”, i va dir: “A més a més, és advocat de terroristes i serà jutjat pròximament per l’Audiencia Nacional per blanqueig de capitals procedents del narcotràfic. Mai no s’ajunten si no s’assemblen. Advocat de Puigdemont i de la resta d’aquest món independentista.”

La consellera de Presidència i Administracions Públiques, Antònia Maria Estarellas, es va limitar a respondre dient que respecten les decisions judicials i que encoratjava tothom a respectar-les i acatar-les. La resposta no va convèncer l’ultradretà. “Miri, senyora consellera, li diré la por que té Vox. La por és que, més enllà del friquisme habitual que es va congregar a Sineu, el cor de nins de la republiqueta –cap d’ells no baixa dels 60 anys– i algun altre element freak com ara la plataforma independentista on va recalar algun expresident del govern balear del PP [referint-se a Tòfol Soler], la nostra por és que allà es van citar organitzacions que són molt més serioses com, per exemple, el GOB i tot el que es mou al voltant d’aquest món, Joves per la Llengua [...]. També hi era el representant de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia [...], que cada dia ens recorda més la figura del pagafantas. En definitiva, el que volem saber és si deixaran de donar suport i de subvencionar aquests grups, que l’única cosa que fan és intentar rompre la convivència.” Després, va recordar al PP que van anar plegats a la manifestació a favor de la Constitució i els va demanar si feien compte de mantenir la coherència i si estaven a favor de la Constitució i del règim del 78. “Hem de cercar les eines legals per deixar de subvencionar aquests grups, que l’única cosa que volen és rompre la convivència.”

Quan va morir Franco, no hi va haver la voluntat política per fer una ruptura democràtica amb la dictadura. Si hagués succeït, un ultradretà que es diu Sergio Rodríguez no seria diputat al Parlament balear. Vox no podria exigir l’erradicació de la llengua pròpia al govern de les illes Balears i tampoc intentaria silenciar les associacions i entitats que no canten el Cara al sol. És arran del règim del 78 que aquest personatge s’atreveix a fer exabruptes impropis a la cambra parlamentària i no passa res. Ara bé, si rapegés, potser la cosa canviaria.